Joan Rigol i Roig

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Rigol i Roig
Joan Rigol MHC.jpg
Joan Rigol (2001)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Torrelles de Llobregat
4 d'abril de 1943 (76 anys)
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 4 d'abril de 1943) és un polític català, militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) fins al 2015 i que ha estat president del Parlament de Catalunya entre el 1999 i el 2003.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Discurs inaugural com a President del Parlament de Catalunya (1999)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs inaugural de Joan Rigol com a President del Parlament de Catalunya, el 5 de novembre de 1999:

  • Representaré, tan dignament com sàpiga, aquest Parlament; mantindré l’ordre de les discussions i dels debats amb imparcialitat; compliré i faré complir el Reglament com a expressió de les normes democràtiques que ens hem donat, i esmerçaré tota la meva dedicació a aquelles funcions que l’Estatut de Catalunya, les lleis i el nostre Reglament encomanen al president del Parlament.[1]
  • Tots junts representem el poble de Catalunya; aquest és el fonament de la dignitat de cada un de nosaltres, dels qui, com a diputats, seiem en aquests escons del Parlament, i aquesta és la nostra legitimitat democràtica.president del Parlament.[1]
  • Catalunya és una societat plural, i aquesta afirmació no és solament la constatació d’un fet obvi, sinó també la d’un valor positiu: la diversitat de criteris polítics és una riquesa del nostre poble, i som els diferents partits i la seva derivació en grups parlamentaris els qui hem de contribuir a la formació i manifestació d’aquest pluralisme.[1]
  • Si la discrepància és un valor bàsic en la democràcia, la recerca del consens en l’intent de coparticipar, units tots plegats en el bé comú del nostre poble, és també un objectiu que ennobleix la tasca política, no només perquè tots compartim els valors democràtics i estem al servei de les mateixes institucions polítiques, sinó també perquè, en avançar junts, enfortim i donem gruix i cohesió al nostre país.[1]
  • El nostre Parlament no té el monopoli de la política, perquè la política és present a tota la societat, a tots els àmbits de decisió i de comunicació social, però reclamo que la centralitat institucional de la política catalana radiqui en aquest Parlament. Si volem un parlament institucionalment fort, viu i renovat, cal la fidelitat i la complicitat de tots vostès per assolir-ho.[1]
  • Tot i que nosaltres, com a diputats, som els únics legitimats democràticament per representar políticament el poble català, això no vol dir que el Parlament hagi de ser el reducte exclusiu i tancat de nosaltres mateixos. L’obertura del nostre Parlament a la societat ha de possibilitar la col·laboració ordenada i predefinida d’experts que ens poden ajudar a fer aportacions que ens permetin a nosaltres, diputats, formular i proposar polítiques amb més fonament.[1]
  • Si el poble català ens veu preocupats per les seves inquietuds, si ens veu treballar políticament amb fidelitat a Catalunya, amb patriotisme, construint un horitzó polític, social, cultural, econòmic, ens revalidarà dia a dia en la seva representació democràtica, que ja legítimament tenim.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Catalunya. Parlament. «Ple del Parlament. Sessió plenària núm. 1, de constitució» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 5 de novembre de 1999. [Consulta: 23 abril 2019].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]