Joan Reventós i Carner
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 26 de juliol de 1927 |
| Mort |
Barcelona, 13 de gener de 2004 (76 anys) |
| Ocupació | Polític, diplomàtic, professor d'universitat, escriptor i advocat |
 | |
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 — Barcelona, 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya (1995-1999).
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Els socialistes farem extingir les diputacions, mitjançant el traspàs de totes les seves competències a la Generalitat.[1]
Declaracions, 18 de març de 1980.
- Els socialistes van perdre les eleccions a la presidència de la Generalitat de Catalunya de 1980 i van conservar la Diputació de Barcelona com a contrapoder.
Discurs inaugural com a President del Parlament de Catalunya (1995)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del discurs inaugural de Joan Reventós com a President del Parlament de Catalunya, el 5 de desembre de 1995:
- Penso que ningú se sentirà contradit si valoro que la quinta legislatura d'aquest Parlament obre una etapa parlamentària nova.[2]
- Si estem en una etapa parlamentària nova, comportarà nous equilibris, en què seria bo, per part de tots, desenvolupar pràctiques constants que accentuïn la voluntat de diàleg, ampliïn les àrees d'aplicació de pactes i acords i generalitzin en el possible les pràctiques de consens. Ens caldrà a tots aconseguir –per dir-ho amb paraules de Salvador Espriu– que, ni en els moments més tensos, mai es trenquin els ponts de diàleg.[2]
- El desplegament institucional i la pluralitat d'aquest Parlament haurien de permetre'ns avançar vers un Parlament més obert i més transparent, en el qual tothom s'hi senti representat i ningú s'hi pugui sentir decebut. En definitiva, obtenir una major vitalitat parlamentària.[2]
- Estimo, com tots vostès, Catalunya; estimo la seva gent, estimo el nostre poble, la nostra terra, i voldria dir a tots els diputats i diputades que sempre seré fidel a les meves conviccions més profundes per fer d'aquest, el nostre país, Catalunya, el més lliure possible, el més tolerant i el més solidari.[2]
Referències
[modifica | modifica el codi]
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Om, Albert. El Nom del porc : els 533 milllors insults i disbarats de 20 anys de democràcia. Barcelona: La Campana, 1997. ISBN 8488791534.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
| |||||||
