Vés al contingut

Heribert Barrera i Costa

De Viquidites
Infotaula de personaHeribert Barrera i Costa
Heribert Barrera (2001)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
6 de juliol de 1917
Mort Barcelona
27 d'agost de 2011 (94 anys)
Ocupació Químic, polític, catedràtic i matemàtic
Modifica dades a Wikidata

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917Barcelona, 27 d'agost de 2011) fou un polític i químic català. Fou president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984.

President del Parlament de Catalunya (1980-1984)

[modifica | modifica el codi]

Discurs d'investidura com a President del Parlament de Catalunya (1980)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs d'investidura de Heribert Barrera com a President del Parlament de Catalunya el 10 d'abril de 1980:

  • Hem de fer, entre tots, que Catalunya sigui realment un model i paradigma, i jo diria que l'èxit o el fracàs de la nova etapa democràtica a tot l'Estat depèn en bona part de nosaltres. Hem de ser dignes també de tota aquesta llarga història de la nostra terra.[1]
  • Aquest Parlament, senyores i senyors diputats, ha de començar a bastir la Catalunya dels nostres somnis.[1]
  • Tenim un nord: garantir la llibertat i el benestar dels catalans, recuperar per a la nostra nació la sobirania perduda. Espero i confio que aquest Parlament farà passos decisius vers aquest objectiu.[1]
  • Endavant, doncs, per Catalunya i a la feina![1]
  • Visca Catalunya lliure![1]
Després que els parlamentaris entonessin el Cant dels Segadors, que fou contestat unànimement.

Post presidència (1984-2011)

[modifica | modifica el codi]

(S)avis (2009)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de l'entrevista amb Sílvia Coppulo al programa (S)avis de Televisió de Catalunya, emès el 28 de setembre de 2009:

  • La transició va ser un desastre perquè va permetre que l'essència del règim franquista continués i perquè va permetre que els valors republicans de la democràcia de debò quedés posposada durant anys.[2]
  • Gràcies al President Tarradellas, a Catalunya va haver-hi, en certa manera, un canvi legal respecte del franquisme. És l'únic lloc del territori en que una institució republicana fou restablerta.[2]
  • La Catalunya que m'agrada més és la d'abans de la guerra.[2]
  • Si desapareix la llengua catalana, desapareixerà la identitat catalana: Catalunya desapareixerà.[2]
  • Vivim en la continuïtat legal del franquisme. El rei, davant de qui tothom, s'inclina, el va posar Franco.[2]
  • Jo no vaig votar la Constitució i és l'honor més gran de la meva carrera política.[2]
  • Quan un país està dominat per un altre, ha de considerar que moralment està en estat de guerra i, per tant, mai no ha de donar-li facilitats.[2]
  • Considero que la unió de parelles homosexuals no s'hauria de dir matrimoni.[2]
  • Els problemes del Tercer Món no ha de caure sobre les espatlles de Catalunya, que només té sis milions d'habitants, no ha tingut colònies i no té Estat.[2]
  • És evident que qualsevol persona que vulgui espanyolitzar Catalunya té interès que la immigració vingui cap aquí.[2]
  • ETA no mata persones, mata enemics polítics [...] Jo no soc capaç de condemnar incondicionalment als assassinats d'ETA [...] ETA fa una guerra com la fa Espanya [...] Moltes víctimes d'ETA són víctimes col·laterals [...] L'Estat espanyol els fa la guerra.[2]
Sobre Catalunya
[modifica | modifica el codi]
  • No som prous i, a més, desgraciadament no ens entenem entre nosaltres.[3]
Entrevista, 2011.
  • La política s'ha de fer amb el cervell, el cor i l'estómac. La política nacional, però, s'ha de fer, per sobre de tot, amb el cor.[3]
  • ERC ha passat a ser una peça més de l'engranatge espanyol[4]
2010.
  • Volem una candidatura transversal que influeixi en les decisions dels partits actuals, però que no en depengui[4]
2010.
  • La independència no es pot obtenir per pacte, la independència l'han de proclamar els catalans.[4]
2010.
  • Construir un Estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible[3]
  • Ha quedat ben clar que no es pot esperar res més d'un tribunal que és jutge i part, fent referència al Tribunal Constitucional.[5]
2010.
  • Jo crec que no es pot esperar res més de la Constitució del 1978.[5]
  • Durant 20 anys, Francesc Cambó va defensar Catalunya però va obtenir ben poca cosa, amb la Mancomunitat que el dictador Primo de Rivera va esbandir amb un cop de pluma. Després, amb la república, el 1931, vam tenir unes grans esperances, amb el model de l'autonomia. L'intent federalista va fracassar.[5]
  • La república va ser doncs una nova ocasió per adonar-se de la dificultat de convivència entre el poble espanyol i el poble català.[5]
Sobre el català
[modifica | modifica el codi]
  • L'actual bilingüisme implica que Catalunya desaparegui com a nació.[6]
La Vanguardia, 15 de juny de 1997.
  • En una situació de bilingüisme permanent, una llengua es menja a l'altre.[6]
La Vanguardia, 15 de juny de 1997.
Sobre la immigració
[modifica | modifica el codi]
  • Alguns pretenen que els negres són, de mitjana, una mica menys intel·ligents que els blancs, però la intel·ligència és el resultat de factors molts diversos arbitràriament escollits [...] El coeficient intel·lectual dels negres dels Estats Units és inferior als dels blancs. Ara, això no és una prova, perquè els tests utilitzats per determinar-ho no poden corregir prou la influència del medi en què es viu, l'entorn familiar, etcètera.[7]
Què pensa Heribert Barrera?, 2001.
  • La immigració és la principal amenaça de Catalunya, varem aconseguir superar les onades d'andalusos, però ara el català està en perill. A mi m'agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants.[7]
Què pensa Heribert Barrera?, 2001.
  • Ningú em convencerà que és millor una Rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent de la raça blanca mediterrània.[7]
Què pensa Heribert Barrera?, 2001.
  • Les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya.[7]
Què pensa Heribert Barrera?, 2001.
  • Jo vaig votar contra la pena de mort quan era diputat..., però no sé si avui ho faria.[8]
2001.

Citacions sobre Heribert Barrera

[modifica | modifica el codi]

Arran de la seva mort, el 27 d'agost de 2011, el món de la política va lamentar la seva mort i el definiren amb aquestes paraules:

  • Fou un dels polítics més clarividents de la història catalana recent.[9]
 — Joan Rigol
  • Va ser un home clarivident, molt patriota i que defensava les seves conviccions amb molta energia però també amb serenitat.[9]
 — Jordi Pujol
  • Va defensar una opció minoritària que ara és el futur de Catalunya.[9]
 — Joan Puigcercós
  • Va ser un vell lluitador de la llibertat del nostre país.[9]
 — Josep Antoni Duran i Lleida
  • Va optar per seguir fidel per sempre més al servei d'aquest poble.[10]
 — Artur Mas

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Barrera, Heribert. Paraules del president Heribert Barrera i Costa (PDF). Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 2001. ISBN 9788439386254. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Heribert Barrera, primer savi de la temporada». (S)avis. Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 28-09-2009. [Consulta: 28 agost 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Heribert Barrera: 'O treballem per l'Estat propi o l'espanyolització serà irreversible'». Directe!Cat, 21-02-2011. [Consulta: 28 agost 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 «'Volem una candidatura transversal que influeixi en les decisions dels partits actuals, però que no en depengui'». Directe!Cat, 02-06-2010. [Consulta: 28 agost 2011].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Barrera adverteix que 'no es pot anar enlloc' amb la Constitució i assegura que és 'irreformable'». Directe!Cat, 11-09-2010. Arxivat de l'original el 1298754779. [Consulta: 28 agost 2011].
  6. 6,0 6,1 Domingo, Oriol. «Entrevista a Heribert Barrera, expresidente del Parlament Catalunya» (en castellà). La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 15-06-1997. [Consulta: 28 agost 2011].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Mor Heribert Barrera, el defensor identitari». lamalla.cat, 27-08-2011. [Consulta: 28 agost 2011].
  8. «“Quizá hoy no votaría contra la pena de muerte”» (en castellà). La Vanguardia, 01-03-2001. Arxivat de l'original el 15-05-2013. [Consulta: 15 gener 2019].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «El món de la política diu adéu a Barrera ressaltant-ne el compromís amb Catalunya». Barcelona: 324.cat, 28-08-2011. [Consulta: 28 agost 2011].[Enllaç no actiu]
  10. «Mas destaca que Barrera "va optar per seguir fidel per sempre més al servei d'aquest poble"». El Punt Avui. Barcelona: Grup Hermes, 28-08-2011. Arxivat de l'original el 1372031850. [Consulta: 28 agost 2011].