Joaquim Xicoy i Bassegoda

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquim Xicoy i Bassegoda
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
15 de setembre de 1925
Mort Barcelona
16 de novembre de 2006 (81 anys)
Ocupació Polític i advocat
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Xicoy i Bassegoda (Barcelona, 15 de setembre de 1925 — Barcelona, 16 de novembre de 2006) fou un advocat i polític català. President del Parlament de Catalunya (1988-1995).

Citacions[modifica | modifica el codi]

President del Parlament de Catalunya (1988-1995)[modifica | modifica el codi]

Discurs inaugural com a President del Parlament de Catalunya (1988)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del discurs inaugural de Joaquim Xicoy com a President del Parlament de Catalunya el 16 de juny de 1988:

  • En començar la sessió, la Cambra, a proposta del seu President d'Edat, ha tributat merescut homenatge al Molt Honorable senyor Josep Tarradellas i Joan, recentment traspassat: cent catorzè President de la Generalitat, fou flama de l'esperança en la llarga nit de Catalunya, gran patriota, coratjós i eficaç negociador en els difícils moments del restabliment de la Generalitat en la transició democràtica. La història, en la qual definitivament ha entrat, li farà, sens dubte, justícia.[1]
  • En aquest moment en què inaugurem amb plena normalitat democràtica —i subratllo la paraula «normalitat»— una nova legislatura de la Generalitat restablerta, em permeto recordar els principis i valors superiors en què s'inspira el nostre Estatut i que figuren en el seu preàmbul: la llibertat, la justícia i la igualtat.[1]
  • Aquesta institució pertany a tots per igual, perquè pertany a tot el poble català; ningú no la pot fer seva, ni utilitzar ni instrumentalitzar-la per a finalitats alienes a les assenyalades en el nostre Estatut.[1]
  • En aquests moments de joia íntima que m'envaeix per l'immens honor que m'acabeu de concedir en designar-me per a la Presidència de la Cambra, només una preocupació projecta ombra al meu esperit: sabré estar al seu nivell? M'han posat el llistó molt alt, i demano a tots que m'hi ajudin.[1]
  • Hem de ser conscients que som hereus del nostre gloriós passat democràtic que s'endinsa en la llunyania dels temps: des de les Assemblees de Pau i Treva, de què el 1971 se n'enorgullia Pau Casals davant l'ONU, fins al Parlament de la legislatura recentment extingida, passant per la Generalitat republicana i per les Corts Generals, que ja en el segle XIII tingueren el que avui en diríem caràcter constitucional.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Sessió plenària núm. 1, de constitució» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. Barcelona: Parlament de Catalunya, 16 de juny de 1988. [Consulta: 7 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]