Català

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Català
Catalan in Europe.png
Mapa del català a Europa
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikibooks-logo.svg  Llibres de texts i manuals a Viquillibres
Wikinews-logo.svg  Notícies a Viquinotícies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El català és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians. Té 11.530.160 de parlants; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Català i Coler, home de bé.[1]
  • Català, català, si sabies l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar.[1]
  • Català, si no te l'ha feta, te la farà.[1]
  • Clar i català.[1]
  • Diu el bon català: què menjarem demà?[1]
  • Els catalans, bons mariners i bons comerciants.[1]
  • Els catalans, de les pedres en treuen pans.[1]
  • No és bon català qui no pixa quan veu pixar.[1]
  • No és bon català qui no sap xerricar.[1]
  • Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.[1]
  • Tot bon català beu vi pel seu dinar.[1]
  • Tot bon català mongetes ha de menjar.[1]
  • Un bon català, té fred després de menjar.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 setembre 2017].