Tarragona

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografiaTarragona
Catedral de Santa Maria (Tarragona) - 38.jpg
Catedral de Santa Maria (Tarragona)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A prendre el sol, a Tarragona.[1]
  • A Salou cotnen, a Tarragona manxen i a Reus enganxen.[2]
  • A Tarragona, embusteros i a Barcelona la flor del rei.[2]
  • A Tarragona, fan un port i a Reus fan un canal, i a Mont-roig fan una església que no l'acabaran mai.[2]
  • A Tarragona gent, a Reus senyors i a Valls homes.[2]
  • A Tarragona, llepafils.[2]
  • A Tarragona, que hi fa bon sol.[1]
  • A Tarragona, que hi ha molt peix.[2]
  • A Tarragona manxen i a Reus enganxen.[3]
(var.) A Tarragona manxen i a Reus fan les claus.[4]
(var.) A Reus enganxen, a Tarragona manxen i al Serrallo desenganxen.[5]
(var.) A Reus enganxen, a Tarragona manxen, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig la flor del camp.[6]
  • A Tarragona manxen sota de l'orgue.[2]
  • A Tarragona són pelacanyes.[1]
  • La terra de l'Empordà és prop Girona, el port de Salou vora Tarragona, el Ter prop de Vic, el Tordera vora Hostalric i l'Ebre a Tortosa.[2]
  • Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona.[7]
  • Que en fa, de fred, a Montserrat, i de sol, a Tarragona![2]
  • Que en fa de sol a Tarragona![1]
  • Tarragona, la bribona; Constantí, el bon fadrí; Vilaseca, l'han cremada, i els de Reus volen fugir.[7]

Tamarit[modifica | modifica el codi]

  • A Tamarit, tit tit; a Ferran, tan tan; a Altafulla, gent de bulla; a la Riera no tant; a Ardenya, les morenetes, i al Catllar, la flor del Camp.[8]
  • A Ferran són uns tinyosos; a Tamarit, uns inflats; a Altafulla, mosquitreba, i a la Torre, escarabats.[9]
  • A Tamarit ballen coques, a Ferran pelen gats, a Altafulla, mosquitalla, i a la Torre escarabats.[9]
  • Tamarit: tit, tit; Altafulla: pont d'agulla; a Ferran: tant, tant; i la Torre, la flor del camp.[9]

Ferran[modifica | modifica el codi]

  • Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; i al revés les de Ferran, que tenen el cul al darrera i el pit al davant.[9]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Fer el Joan de Tarragona.[10]
Frase feta Fer l'orni.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Viladot-Puig, 2003.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tarragona». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. Berga: L'Albí, 2010, p. 141. ISBN 978-84-89751-82-8. 
  5. Aragonés Salvat, Albert (ed.) «Les "Notes folklòriques" (1924-1928) recollides i anotades per Ramon Sedó Borrell». Beceroles, lletres de llengua i literatura, 5, (2012), pàg. 113-135.
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 desembre 2018].
  7. 7,0 7,1 Amades, Joan «Refranys geogràfica». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. 47, núm. 511, (desembre 1937), pàg. 289-297 [Consulta: 8 març 2014].
  8. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 17 desembre 2018].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra». Recull de treballs, Núm. 15, (2014), pàg. 311–346. ISSN: 2385-4618 [Consulta: 29 març 2017].
  10. Amades i Gelats, 1980.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]