Els que es deleixen per les verdors abundoses, amb revolades d'ocells i remoreig de fontanes, no hi trobarien el que volen, perquè el paisatge de Port de la Selva és primari.[1]
Pel passadís obscur que travessa la roca Teiera, que tanca, de cara a ponent, l'horitzó, avançava una insòlita processó de monstres: pops amb potes de camell, gegants amb testa de cavall, mans hercúlies sostingudes per finíssimes potes d'estruç, ulls de còrnia fosforescent entre enormes pestanyes d'escata.[2]
«Notes sobre El Port de la Selva» a KRTU, 1932. — J.V. Foix
Jo sóc un enamorat de la Costa Brava del nostre país, especialment dels pobles veïns a Cap de Creus, i més encara del Port de la Selva. La vida dels pescadors i dels mariners d'aquells indrets...[3]
«Unes paraules de Josep M. de Sagarra. Una comèdia que és un nou intent dintre el seu teatre», a La Publicitat, 14 de febrer de 1933. — Josep Maria de Sagarra
En referencia la la motivació per escriure la seva obra de teatre El Cafè de la Marina
Vull dir que el Port de la Selva us presenta un paisatge que més que sensual és cerebral, més que posseït és imaginat, que pot provocar, com certes dones ulleroses i flaques, passions considerables. No és pas estrany que agradi tant als artistes i literats.[4]
.jpg)
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
1928. — Alexandre Plana i Santaló
Al·ludeix a l'especialitzat en la pesca de bisos dels pescadors del Port de la Selva
PDF). Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universitat de Barcelona. [Consulta: 28 març 2017].
