Mà
(S'ha redirigit des de: Mans)
 Mà esquerra | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La mà és la part on finalitza el braç i que comprèn els cinc dits. Els humans en tenen dues (com a extremitats superiors), en què una és imatge especular de l'altra i en què el dit gros es pot oposar als altres quatre.
Dites populars[modifica | modifica el codi]
- A Mollet ballen amb les calces a la mà.[1]
- A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà.[2]
- Algemesí, Roma, Vassuar, el Vaticà; a on està la gent bona el cel a la mà.[3]
- Els dits de la mà no són tots iguals.[4]
- En donar un dit, et prenen tota la mà.[4]
- (var.) Val més una perdiu a la mà, que dues volant.[4]
- Quedar com el de Finestrat: en la mà al cul i arrapats.[7]
- Val més un aucell a la mà, que cent a volar.[4]
- (var.) Més val un aucell a la mà, que una àguila volant.[4]
- (var.) Més val un aucell al puny que una grua lluny.[4]
- (var.) Val més ocell al puny que grua al cel.[4]
- (var.) Val més un aucell en sa mà, que deu mil qui volen.[4]
- (var.) Val més un aucell en sa mà, que mil i cinc-cents que volen.[4]
Frases fetes[modifica | modifica el codi]
Tenir energia i valentia per a fer les coses, com també duresa i agor de caràcter per a tractar les persones i els afers amb molt de rigor.
- Tenir mà de Judes.[9]
- Ésser traïdor.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Pérez i Gómez, 2000, p. 18.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 96, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mà». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Correas Martínez, 2003, p. 170.
- ↑ Amades, 1952, p. 605-633.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 74.
- ↑ Amades, 2005, p. 23.
- ↑ Aguiló, 1982, p. 5.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Aguiló i Fuster, Marià. Diccionari Aguiló : materials lexicogràfics / aplegats per Marian Aguiló i Fuster ; revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu (en català). Vol. V: M a O. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1982 (Biblioteca filològica de l'Institut d'Estudis Catalans).
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952 [Consulta: 1485133522].
- Amades i Gelats, Joan. Paraules i modismes (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 29). ISBN 849629417X.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Pérez i Gómez, Ferran «Sant Fost i Martorelles a través de les dites i els refranys». Campsentelles, Núm. 5, (2000), pàg. 8-19. ISSN: 1136-8497 [Consulta: 21 setembre 2015].[]
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.