Ponent

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Ponent
Rosa dels vents.png
Rosa dels vents
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Modifica dades a Wikidata

El ponent és el vent de l'oest i el punt cardinal per on es pon el Sol.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la va a veure se'n torna plorant.[5]

Diccionari català-valencià-balear (1926-1962)[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll: [6]

  • Amb vent ponent, no troba redossa sa gent.
  • Any de ponent, any dolent.
  • Calçada a ponent, si tarda no ment.
  • De ponent, ni aigua ni vent.
  • De ponent, ni vent ni gent.
(var.) De ponent, ni gent ni vent.[3]
  • El ponent, va deixar morir sa mare de talent.
  • El vent de ponent, si triga, no ment.
  • Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada.
  • Ponent, l'aigua freda i el vi calent.
  • Ponent la mou, i llevant la plou.
  • Sol en rogent, vent al ponent.
  • Vent de ponent, post el sol, post el vent.
  • Vent de ponent, vent de la fam.
  • Vent de ponent, vent dolent.
  • Vent ponent, fa fugir tota sa gent.

Llibre del temps que fa (1938)[modifica | modifica el codi]

Relació de dites populars recollides en el Llibre del temps que fa (1938) de Joan Amades:

  • De ponent, ni bon vent ni bona gent.[5]
  • De ponent, ni dona ni vent.[5]
  • De ponent no hi corre torrent, i si hi corre, corre violent.[5]
  • En vent ponent no troba redós sa gent.[5]
  • La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar.[5]
  • Ponent, aigua i vent.[5]
  • Ponent de vetllada, aigua assegurada.[5]
  • Ponent, pluja corrent.[5]
  • Ponent en terra banyada, pluja una altra vegada.[5]
  • Si de ponent plou, les pedres mou.[5]
  • Vent de ponent de matí, trons a la tarda se sol dir.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-1999. ISBN 847809427X. 
  3. 3,0 3,1 Rosa Angelats i Pep Vila. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004, p. 43. ISBN 84-923432-4-9. 
  4. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ponent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.