Violència
(S'ha redirigit des de: Violent)
 Dante i Virgili a l'Infern | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La violència és l'ús de la força o de poder usat per dominar, coaccionar, malmetre, destruir o matar, implicant sofriment o fins i tot destrucció d'elements naturals, béns humans, etc. En general pot ser descrit com a "violent" qualsevol comportament, ideologia, actitud o conducta agressiva, no amistosa, no pacifista, bel·ligerant, enemiga, que provoca dolor o sofriment, físic o psicològic.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.[1]
Llibre dels Proverbis, 10,6.
- Els homes contra ningú no es revolten amb més violència que contra aquells que veuen que pretenen dirigir-los.[2]
- (en grec) ἄνθρωποι δὲ ἐπ᾽ οὐδένας μᾶλλον συνίστανται ἢ ἐπὶ τούτους οὓς ἂν αἴσθωνται ἄρχειν αὑτῶν ἐπιχειροῦντας.
- Ciropèdia. Llibre I, cap. I. — Xenofont
- El paper de la justícia consisteix a no fer violència als homes, el de la consideració, a no ofendre'ls.[3]
- (en llatí) Iustitiae partes sunt non violare homines, verecundiae non offendere.
- Dels deures. § XXVIII,99. — Marc Tul·li Ciceró
- (en castellà) Es la guerra una violencia opuesta á la razon, á la naturaleza y al fin del hombre.
- Idea de un príncipe político-cristiano. Empresa LXXIV, 1642. — Diego de Saavedra Fajardo
- (en alemany) Der Krieg ist also ein Akt der Gewalt, um den Gegner zur Erfüllung unseres Willens zu zwingen.
- De la guerra. Llibre I. Cap. 1. Was ist der Krieg?. Secció 2, 1832. — Carl von Clausewitz
- (en castellà) El poder es violento cuando es débil.
- La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria. Vol. 2, 1843. — Jaume Balmes i Urpià
- A l'espasa hi ha violència i la violència és enemiga de la justícia. Qui pren part en el pecat d'homicidi és també un homicida.[7]
- (en alemany) Im Kriege, denn im Schwerte ist Gewalt, und Gewalt befeindet das Recht. Wer teilhat an der Sünde der Tötung, ist selbst ein Toter.
- Els ulls del germa etern, 1922. — Stefan Zweig
- Els moderats sempre s'oposen moderadament a la violència.[8]
- (en francès) Les modérés s'opposent toujours modérément à la violence.
- La humanitat només pot deslliurar-se de la violència mitjançant la no-violència.[9]
- La violència... és l'últim refugi de l'incompetent.[10]
- (en anglès) "Violence," came the retort, "is the last refuge of the incompetent."
- Foundation. Part II, 1951. — Isaac Asimov
- (en anglès) Those who make peaceful revolution impossible will make violent revolution inevitable.
- Discurs del 1r Aniversari de l'Aliança per al Progrés (Washington), 13 de març de 1962. — John Fitzgerald Kennedy
- Introducció al sistema general, 1983. — Agustí Chalaux i de Subirà
- El procés democràtic ofereix un canvi polític i social sense violència.[13]
- (en anglès) The democracy process provides for political and social change without violence
- Freedom from Fear, 1995. — Aung San Suu Kyi
- (en castellà) Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida.
- Entrevista a El Mundo, 22 de gener de 2009. — Norma Cruz
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ Xenofont, 1965-2013.
- ↑ Ciceró, 1938-1946.
- ↑ Saavedra Fajardo, 1866.
- ↑ Clausewitz, 1832.
- ↑ Balmes, 1843.
- ↑ Zweig, 2002.
- ↑ «Anatole France a dit...». Paris: Evene, 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Mahatma Gandhi». Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio, 13-05-2009. Arxivat de l'original el 1366949908. [Consulta: 6 febrer 2013].
- ↑ Westfahl, 2008.
- ↑ Kennedy, John F. «Address on the first Anniversary of the Alliance for Progress». The American Presidency Project. Gerhard Peters, 13-03-1962. Arxivat de l'original el 1486439794. [Consulta: 12 abril 2012].
- ↑ Grau i Figueras, Magadalena; Chalaux i de Subirà, Agustí. Introducció al sistema general (
PDF). Barcelona: Centre d'Estudis Joan Bardina, 1984 (Bullae ; 1) [Consulta: 25 febrer 2012].
- ↑ San Kyi, Suu Aung. Freedom from fear: and other writings. UK: Penguin UK, 1995. ISBN 9780141908458.
- ↑ «Si toleras un sólo acto de violencia, aceptas la violencia como parte de tu vida». El Mundo, (22-01-2009) [Consulta: 20 juny 2017].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Balmes, Jaume. La Sociedad, revista religiosa, filosófica, política y literaria. Vol. 2. Barcelona: Impr. de A. Brusi, 1843.
- Ciceró, Marc Tul·li. Dels deures. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946.
- Clausewitz, Carl von. Vom kriege. Berlin: Ferdinand Dümmler, 1832 [Consulta: 20 gener 2015].
- Saavedra Fajardo, Diego de. Obras de Don Diego de Saavedra Fajardo y del licenciado Pedro Fernandez Navarrete. Madrid: M. Rivadeneyra, 1866 [Consulta: 20 juny 2015].
- Westfahl, Gary (ed.).. Science Fiction Quotations: From the Inner Mind to the Outer Limits (en anglès). New Haven, London: Yale University Press, 2008. ISBN 0300127642.
- Xenofont. Ciropèdia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1965-2013.
- Zweig, Stefan. Els Ulls del germà etern: llegenda. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 (Biblioteca mínima ; 119). ISBN 8477273693.