Stefan Zweig

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaStefan Zweig
Stefan Zweig 1900 cropped.jpg
Stefan Zweig (1900)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Viena
28 de novembre de 1881
Mort Petròpolis
22 de febrer de 1942 (60 anys)
Ocupació Escriptor, traductor, periodista, dramaturg, poeta, crític literari, historiador, biògraf i novel·lista
Modifica dades a Wikidata

Stefan Zweig (Viena, 28 de novembre de 1881 Petròpolis, 22 de febrer de 1942 i 23 de febrer de 1942) fou un escriptor austríac d'origen jueu.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Ser gran és assenyalar una direcció.[1]
(en alemany) Größe heißt: Richtung geben.

Els ulls del germà etern (1922)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Els ulls del germà etern (Die Augen des ewigen Bruders) publicat l'any 1922:

Pàgina principal: Els ulls del germa etern
  • ¿Com vols saber la veritat a partir de les paraules dels altres?[2]
(en alemany) Wie willst du die Wahrheit wissen aus den Worten der andern?
  • El solitari només es pot instruir a si mateix.[2]
(en alemany) Nur sich selbst kann der Einsame belehren.
  • Qui no té pàtria posseeix el món, qui s'ha desprès de tot posseeix la vida entera i qui no té culpa gaudeix de la pau.[2]
(en alemany) Der Heimatlose hat die Welt, der Abgelöste die Gänze des Lebens, der Schuldlose den Frieden.
(en alemany) Immer ist in einem Schmerz mehr Wissen um Wahrheit als in aller Weisen Gelassenheit.
  • Només qui serveix és lliure, aquell qui dóna la seva voluntat a un altre i dedica la seva força a una obra, sense fer preguntes.[2]
(en alemany) Nur wer dient, ist frei, wer seinen Willen gibt an einen andern, seine Kraft an ein Werk und tut, ohne zu fragen.

Nit fantàstica (1922)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Nit fantàstica (Phantastische Nacht) publicat l'any 1922:

  • Només viu de debò el qui viu el seu destí com un secret.[3]
(en alemany) Daß nur der wahrhaft lebt, der sein Schicksal als ein Geheimnis lebt.
  • I el qui un dia va comprendre l'home que duia dins seu, també els comprèn tots.[3]
(en alemany) Und wer einmal den Menschen in sich begriffen, der begreift alle Menschen.

Carta d'una desconeguda (1922)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Carta d'una desconeguda (Brief einer Unbekannten) publicat l'any 1922:

Pàgina principal: Carta d'una desconeguda
  • No hi ha res al món com l'amor insospitable d'una nena, que s'està en la foscor; no té esperances, és humil i sotmès, perseverant i apassionat, [...][4]
(en alemany) ... denn nichts auf Erden gleicht der unbemerkten Liebe eines Kindes aus dem Dunkel, weil sie so hoffnungslos, so dienend, so unterwürfig,...
Book icoline.svg p. 24.
  • Només les criatures solitàries poden contenir la seva passió.[4]
(en alemany) Nur einsame Kinder können ganz ihre Leidenschaft zusammenhalten
Book icoline.svg p. 24.

Moments estel·lars de la humanitat (1927)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del llibre Moments estel·lars de la humanitat (Sternstunden der Menschheit) publicat l'any 1927:

  • El més assenyat que pot fer un home llest i no gaire valent quan topa amb un de més fort que ell és esquivar-lo i, sense avergonyir-se'n, esperar un canvi, fins que el camí torni a quedar lliure.[5]
(en alemany) Das Weiseste, was ein kluger und nicht sehr tapferer Mann tun kann, wenn er einem Stärkeren begegnet, ist; ihm auszuweichen und ohne Beschämung die Wende abzuwarten, bis die Bahn ihm selbst wieder frei wird.
  • A la llarga no es pot defensar la llibertat de les masses sinó només la pròpia, la llibertat interior.[5]
(en alemany) Daβ man auf die Dauer nie die Freiheit von Massen verteidigen kann, sondern immer nur die eigne, die innere.
  • Sempre que un poble pren per la força la llibertat a d'altres pobles, ell mateix perd, per una misteriosa venjança, la meravellosa força de la soledat.[5]
(en alemany) Immer wenn ein Volk andern Völkern ihre Freiheit gewaltsam nehme, verliere es dabei in geheimnisvoller Rache seine eigene, wunderbare Kraft der Einsamkeit.
  • En milers d'anys no es pot recuperar allò que es perd en una sola hora.[5]
(en alemany) Tausend Jahre kaufen nicht zurück, was eine einzige Stunde versäumt.
  • El destí no es mostra mai magnànim. Poques vegades els déus concedeixen als mortals més d'una proesa única i imperible.[5]
(en alemany) Das Schicksal nie allzu großmütig. Selten gewähren die Götter dem Sterblichen mehr als eine einzige unsterbliche Tat.

Vint-i-quatres hores en la vida d'una dona (1927)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacionss de la novel·la Vint-i-quatres hores en la vida d'una dona (Vierundzwanzig Stunden aus dem Leben einer Frau) publicat l'any 1927:

(en alemany) Die meisten Menschen sind von stumpfer Phantasie.
  • Trobo més digne que una dona segueixi el seu instint, lliurement i apassionadament, que no pas que, com és habitual, enganyi el marit als seus braços i amb els ulls clucs.[6]
(en alemany) Ich persönlich wieder fände es ehrlicher, wenn eine Frau ihrem Instinkt frei und leidenschaftlich folge, statt, wie allgemein üblich, ihren Mann in seinen eigenen Armen mit geschlossenen Augen zu betrügen.
  • Les veritats a mitges no tenen cap valor. Només en tenen les senceres.[6]
  • La gratitud ens fa feliços perquè són rares les ocasions en què se'ns fa visible.[6]
  • La vellesa no és res més que deixar de patir del passat.[6]
(en alemany) Das Alter eine sonderbare entwertende Gewalt über alle Gefühle.

Amerigo. La crònica d'un error històric (1942)[modifica | modifica el codi]

  • Tota descoberta, tota troballa és digna de consideració no sols gràcies al qui la fa, sinó també gràcies al qui hi reconeix el significat i la força efectiva.[7]
(en alemany) Denn jede Entdeckung, jede Erfindung wird gültig nicht nur durch den, der sie macht, sondern mehr noch durch den, der sie in ihrem Sinne, in ihrer wirkenden Kraft erkennt.
Book icoline.svg Amerigo. La crònica d'un error històric. Cap. 4. La immortalitat per trenta-dues pàgines.
  • Cal que l'experiència esmeni la tradició.[8]
(en alemany) Erfahrung muß die Tradition berichtigen.
Book icoline.svg Amerigo. La crònica d'un error històric. Cap. 5. Donem nom a un món.
  • «Quam quia Americus invenit Amerigem quasi Americi terram, sive Americam nuncupare licet» («la qual, com que Americus la va descobrir, es pot anomenar Terra Amerigana o d'Americus o Amèrica.»)[9]
(en alemany) «Quam quia Americus invenit Amerigem quasi Americi terram, sive Americam nuncupare licet», den man, da Americus ihn gefunden, die Erde des Americus oder America von heute an nennen könnte.
Book icoline.svg Amerigo. La crònica d'un error històric. Cap. 5. Donem nom a un món.
  • En realitat cal agrair tan sols a un malentès que Amèrica es digui Amèrica.[10]
(en alemany) Es ist also eigentlich nur einem Mißverständnis zu danken, daß Amerika Amerika heißt.
Book icoline.svg Amerigo. La crònica d'un error històric. Cap. 5. Donem nom a un món.
  • Amèrica [...] nom perfecte per al crit entusiasta, clar per al record, plenament apropiat per a una terra jove, un poble enèrgic i florent.[10]
(en alemany) Es ist gut für den begeisterten Ruf, klar für das Gedächtnis, ein kräftiges, volles, männliches Wort, wohlgeeignet für ein junges Land, ein starkes, aufstrebendes Volk.
Book icoline.svg Amerigo. La crònica d'un error històric. Cap. 5. Donem nom a un món.
  • És estrany que la vasta Amèrica hagi de dur el nom d'un lladre: Amerigo Vespucci, el tallabosses de Sevilla, el més alt rang mariner del qual fou el de contramestre d'una expedició que mai no va partir, que amb els seus maneigs en aquest món mentider va suplantar Colom i va batejar mig món amb el seu nom deshonrós.[11]
(en anglès) Strange that broad America must wear the name of a thief. Amerigo Vespucci the pickledealer at Seville, whose highest naval rank was boatswain's mate in an expedition that never sailed, managed in this lying world to supplant Columbus and baptize half the earth with his own dishonest name.
Book icoline.svg Amerigo. La crònica d'un error històric. Cap. 6. Comença la gran disputa.
Frase de Ralph Waldo Emerson el 1865 sobre l'atribució del nom Amèrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Zweig, 2002.
  3. 3,0 3,1 Zweig, Stefan. Nit fantàstica. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. ISBN 9788477272250. 
  4. 4,0 4,1 Zweig, Stefan. Carta d'una desconeguda. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. ISBN 8477272220. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Zweig, 2004.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Zweig, Stefan. Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona. Barcelona: Quaderns Crema, 1996 (Biblioteca mínima (Quaderns Crema) ; 47). ISBN 8477271720. 
  7. Zweig, 2015, p. 37.
  8. Zweig, 2015, p. 48.
  9. Zweig, 2015, p. 53-54.
  10. 10,0 10,1 Zweig, 2015, p. 58.
  11. Zweig, 2015, p. 84-85.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Zweig, Stefan. Amerigo : la crònica d'un error històric. Barcelona: Edicions de 1984, 2015 (Incís ; 3). ISBN 9788415835592. 
  • Zweig, Stefan. Els Ulls del germà etern: llegenda. Barcelona: Quaderns Crema, 2002 (Biblioteca mínima ; 119). ISBN 8477273693. 
  • Zweig, Stefan. Moments estel·lars de la humanitat. Barcelona: Quaderns Crema, 2004. ISBN 9788477274216. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]