Isaac Asimov

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIsaac Asimov
Isaac.Asimov01.jpg
Isaac Asimov (1965)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Petrovitxi
2 de gener de 1920
Mort Brooklyn
6 d'abril de 1992
Ocupació bioquímic, novel·lista, prosaist, autobiògraf, escriptor de ciència-ficció, escriptor científic, guionista, escriptor de no-ficció, catedràtic d'universitat i periodista
Modifica dades a Wikidata

Isaac Asimov (Petroviči, Smolensk, 2 de gener de 1920 — Nova York, 6 d'abril de 1992) fou un científic i escriptor estatunidenc d’origen rus.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La violència... és l'últim refugi de l'incompetent.[1]
(en anglès) "Violence," came the retort, "is the last refuge of the incompetent."
Book icoline.svg Foundation. Part II, 1951.

Jo, robot (1950)[modifica | modifica el codi]

Les tres lleis de la robòtica

Lleis de la robòtica que van aparèixer per primera vegada al relat "Runaround" publicat l'any 1942, recollit dins del llibre Jo, robot:[2]

  • Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.[2]
(en anglès) A robot may not injure a human being or, through inaction, allow a human being to come to harm.
  • Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.[2]
(en anglès) A robot must obey the orders given to it by human beings, except where such orders would conflict with the First Law.
  • Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.[2]
(en anglès) A robot must protect its own existence as long as such protection does not conflict with the First or Second Law.

Moments estel·lars de la ciència (1959)[modifica | modifica el codi]

  • El gran deure de la ciència no és únicament entendre l'univers, sinó també intentar millorar les condicions de la vida de l'home en cada racó de la terra.[3]
Book icoline.svg «Capítol 1. Arquímedes». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
Book icoline.svg «Capítol 2. Johann Gutenbergs». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
  • El coneixement humà és tan immortal com l'home mateix, ja que només la destrucció completa de la raça humana pot arribar a esborrar-lo.[3]
Book icoline.svg «Capítol 2. Johann Gutenbergs». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
  • Els fanàtics més intolerants s'amaguen tot sovint entre els acadèmics «erudits».[3]
Book icoline.svg «Capítol 3. Nicolau Copèrnic». Moments estel·lars de la ciència, 1959.
  • Hi ha hagut casos en què el mal ús dels coneixements ha perjudicat la humanitat; però això és culpa dels homes, no del coneixement.[3]
Book icoline.svg «Capítol 26. Robert Hutchings Goddard». Moments estel·lars de la ciència, 1959.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Westfahl, 2008.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Asimov, Isaac. Jo, robot. Barcelona: Proa, 2014. ISBN 9788499309255. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Asimov, Isaac. Moments estel·lars de la ciència. Barcelona: La Magrana, 1992 (Esparver. Ciència ; 1). ISBN 8474105730. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Westfahl, Gary (ed.).. Science Fiction Quotations: From the Inner Mind to the Outer Limits (en anglès).  New Haven, London: Yale University Press, 2008. ISBN 0300127642.