Marc Tul·li Ciceró

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marc Tul·li Ciceró
Marc Tul·li Ciceró
Bust de Marc Tul·li Ciceró
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg Biografia a la Viquipèdia
Commons-logo.svg Multimèdia a Commons

Marc Tul·li Ciceró [Marcus Tullius Cicero] (Arpino, Laci, 3 de gener de 106 aC — Formia, Laci, 7 de desembre de 43 aC) fou un orador, escriptor, polític i filòsof llatí.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • El record de l'esclavitud fa més joiosa la llibertat.[1]
  • És amic aquell que és com un altre jo.[2]
  • És més culpable el qui s'interposa a l'activitat intel·lectual d'altri que no pas aquell que es damna ell mateix a l'ociositat mental.[3]
  • Millor morir amb dignitat que servir amb ignonímia.[4]
(en llatí) Ut cum dignitate potius cadamus quam cum ignominia serviamus
  • Ningú no ha viscut massa poc, si ha acomplert perfectament les exigències d'una virtut perfecta.[2]
  • No es pot fer tot al mateix temps.[2]
  • Res no hi ha més ràpid que la calúmnia.[1]
  • Viure bé i feliçment no és altra cosa que portar una vida honesta i recta.[2]
  • Cal servar la moderació en les plasenteries.[5]
(en llatí) Adhibenda est primum in iocando moderatio.
Book icoline.svg De Oratore. Liber II.
  • És propi de qualsevol home equivocar-se, només de l'estúpid, perseverar en l'error.[6]
(en llatí) Cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare.
Book icoline.svg Filípiques. Llibre 12. § 5.

Les Catilinàries (63 aC)[modifica | modifica el codi]

  • Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?[7]
(en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
Book icoline.svg Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC.
Discurs del cònsol Ciceró denunciant la conjuració del senador Catilina

Tusculanes (45 aC)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tusculanes

Recull de citacions de l'assaig Tusculanes (Tusculanae Disputationes) de Marc Tul·li Ciceró, publicat l'any 45 aC:

  • Hi ha realment una medicina de l'ànima, la filosofia.[5]
(en llatí) Est profecto animi medicina philosophia.
Book icoline.svg Llibre III. § 3.
  • És propi de l'estupidesa veure els vicis dels altres, i oblidar-se dels propis.[6]
(en llatí) Est enim proprium stultitiae aliorum vitia cernere, oblivisci suorum.
Book icoline.svg Llibre III. § 30.
  • Més val patir una injustícia que no pas fer-la.[5]
(en llatí) Accipere quam facere praestat iniuriam.
Book icoline.svg Tusculanes (Tusculanae Disputationes). Llibre V.
  • Encara no he conegut cap poeta que no es pensi que és el millor.[5]
(en llatí) Adhuc neminem cognovi poetam, qui sibi non optumus videretur.
Book icoline.svg Tusculanae Disputationes. Liber V.

Cató el Vell, de la vellesa (44 aC)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de l'assaig Cató el Vell, de la vellesa (Cato Maior de Senectute) de Marc Tul·li Ciceró:

Al·legoria del temps governat per la prudència
La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.
Article principal: Cató el Vell, de la vellesa
  • Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.[8]
(en llatí) Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum.
Book icoline.svg Cató el Vell, de la Vellesa. § 9.
  • Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.[8]
(en llatí) Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
Book icoline.svg Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
  • La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.[8]
(en llatí) Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.
Book icoline.svg Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
  • La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.[8]
(en llatí) Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.
Book icoline.svg Cató el Vell, de la Vellesa. § 33.

Leli, de l'amistat (44 aC)[modifica | modifica el codi]

Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.

Recull de citacions del tractat Leli, de l'amistat (Laelius de amicitia) de Marc Tul·li Ciceró:

Article principal: Leli, de l'amistat
(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
Book icoline.svg Leli, de l'amistat. § 5.
  • Tota estimació es comparteix o bé entre dues persones només, o bé entre uns pocs individus.[9]
(en llatí) Omnis caritas aut inter duos aut inter paucos iungeretur.
Book icoline.svg Leli, de l'amistat. § 20.
  • Els amics fins i tot absents són presents, fins i tot en la pobresa abunden, fins i tot quan són febles són forts, fins i tot —quelcom més difícil de dir— quan són morts, viuen.[10]
(en llatí) Quocirca et absentes adsunt et egentes abundant et imbecilli valent et, quod difficilius dictu est, mortui vivunt.
Book icoline.svg Leli, de l'amistat. § 23.
  • No hi ha res com l'amistat que, amb més dificultat, duri fins al darrer dia de la vida, perquè passa sovint que o bé ja no es dóna el mateix interès que abans, o bé es produeixen discrepàncies en els posicionaments polítics.[9]
(en llatí) Nihil difficilius esse dicebat, quam amicitiam usque ad extremum vitae diem permanere. Nam vel ut non idem expediret, incidere saepe, vel ut de re publica non idem sentiretur.
Book icoline.svg Leli, de l'amistat. § 33.

Dels deures (44 aC)[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del tractat Dels deures (De officiis) de Marc Tul·li Ciceró:

El fonament de la justícia és la bona fe.
Article principal: Dels deures
  • Tota la glòria de la virtut està en l'acció.[11]
(en llatí) Virtutis enim laus omnis in actione consistit
Book icoline.svg Dels deures. § VI,19.
  • El fonament de la justícia és la bona fe.[11]
(en llatí) Fundamentum autem est iustitiae fides.
Book icoline.svg Dels deures. § VII,23.
  • La raó d'emprendre una guerra ha d'ésser el desig de viure en pau i sense ofensa; però aconseguida la victòria, cal respectar els qui en la guerra no foren cruels ni inhumans.[11]
(en llatí) Quare suscipienda quidem bella sunt ob eam causam, ut sine iniuria in pace vivatur, parta autem victoria conservandi i, qui non crudeles in bello, non inmanes fuerunt.
Book icoline.svg Dels deures. § XI,35.
  • Cal vetllar sempre per una pau sense paranys.[11]
(en llatí) Mea quidem sententia paci, quae nihil habitura sit insidiarum, semper est consulendum.
Book icoline.svg Dels deures. § XI,35.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  3. «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada. Num. 5 (15 de desembre de 1929), p. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
  4. Zweig, Stefan. Moments esteŀlars de la humanitat. Barcelona: Quaderns Crema, 2004, p. 11-34. ISBN 8477274215. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  6. 6,0 6,1 Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  7. Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Torralba, Francesc. L'Amistat. Lleida: Pagès, 2008 (Torralba, Francesc. Seleccions ; 4). ISBN 9788497796170. 
  10. Ciceró, Marc Tul·li. Leli de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Ciceró, Marc Tul·li. Dels deures. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946.