Luci Sergi Catilina
Aparença
(S'ha redirigit des de: Catilina)
Detall de Ciceró denunciant Catilina de Cesare Maccari | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
antiga Roma, 108 aC |
Mort |
Pistoia (Itàlia), 62 aC (45/46 anys) |
Ocupació | Polític de l'antiga Roma |
Luci Sergi Catilina [Lucius Sergius Catilina] (?, 109 aC — ?, 62 aC) fou un patrici i polític romà que conspirà contra la república el 63 aC. Denunciat al senat per Ciceró en les seves famoses Catilinàries, fou vençut i mort a la batalla de Pistoia el gener del 62 aC.
Citacions
[modifica | modifica el codi]La Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae)
[modifica | modifica el codi]- No val més morir coratjosament que perdre vergonyosament una vida miserable i deshonrosa, després d'haver estat l'escarni de l'altivesa dels altres?[1]
- (en llatí) Nonne emori per uirtutem praestat quam uitam miseram atque inhonestam, ubi alienae superbiae ludibrio fueris, per dedecus amittere?
- La conjuració de Catilina, § 20.
- (en llatí) Quoniam quidem circumuentus ab inimicis praeceps agor, incendium meum ruina restinguam.
- La conjuració de Catilina, § 31.
- Resposta enfurismada de Luci Sergi Catilina després de l'acusació de conspiració del cònsol Marc Tul·li Ciceró, el 8 de novembre de 63 aC
- La conjuració de Catilina, § 31.
Discurs de Luci Sergi Catilina a la batalla de Pistoia (62 aC)
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del discurs de Luci Sergi Catilina als seus soldats poc abans de la batalla de Pistoia, l'any 62 aC), on finalment fou derrotat i mort:
- La mateixa audàcia que cadascú ja té per natura o per costum és la que sol mostrar-se en la guerra.[1]
- (en llatí) Cuiusque animo audacia natura aut moribus inest, tanta in bello patere solet.
- La conjuració de Catilina, § 58.
- Sempre en una batalla els qui estan en major perill són els qui tenen més por: l'audàcia és com una muralla.[1]
- (en llatí) Semper in proelio eis maxumum est periculum qui maxume timent; audacia pro muro habetur.
- La conjuració de Catilina, § 58.
- Si la fortuna es mostra esquiva al vostre valor, vegeu de no morir sense venjar-vos, i, abans que ser presos i degollats com un ramat de xais, lluiteu a la manera dels valents i deixeu als enemics una victòria sagnant i luctuosa.[1]
- (en llatí) Si uirtuti uostrae fortuna inuiderit cauete inulti animam amittatis, neu capti potius sicuti pecora trucidemini quam uirorum more pugnantes cruentam atque luctuosam uictoriam hostibus relinquatis.
- La conjuració de Catilina, § 58.
Citacions sobre Luci Sergi Catilina
[modifica | modifica el codi]- Luci Catilina, nascut de noble llinatge, era d'una força d'esperit i de cos, però de caràcter dolent i revés.[1]
- (en llatí) L. Catilina, nobili genere natus, fuit magna ui et animi et corporis sed ingenio malo prauoque.
- La conjuració de Catilina, § 5. — Gai Sal·lusti Crisp
- Descripció de la personalitat de Catilina feta per Gai Sal·lusti Crisp
- La conjuració de Catilina, § 5. — Gai Sal·lusti Crisp
- Personatge tèrbol en litigi perpetu amb Déu i amb els homes, que no aconseguia trobar la pau ni en el son ni en la vetlla; d'aquí el seu colorit terrós, els seus ulls injectats de sang, el seu aire epilèptic; en resum, el seu aspecte de boig.[2]
- s. I aC. — Ciceró
- Descripció de la personalitat Catilina segons Ciceró, enemic seu
- s. I aC. — Ciceró
- (en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
- Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
- Primera frase del discurs del cònsol Marc Tul·li Ciceró denunciant la conspiració del senador roma Luci Sergi Catilina
- Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963.
- ↑ Montanelli, Indro. Història de Roma. Barcelona: Destino, 2008, p. 221-228. ISBN 9788497101011.
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016 [Consulta: 1334830909].