Vés al contingut

Paciència

De Viquidites
Paciència
Alegoria a la paciència
de Jacob de Backer
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La paciència és la virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l'ànim els infortunis, les ofenses i els treballs.

  • Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?[1]
(en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC. — Ciceró
Discurs del cònsol Ciceró denunciant la conjuració del senador Catilina
  • La paciència es complau en les dificultats.[2]
(en llatí) Gaudet patientia duris.
Belli Civilis. Llibre IX. — Marc Anneu Lucà
  • La paciència ofesa massa sovint es torna fúria.[2]
(en llatí) Furor fit laesa saepius patientia.
Sententiae. — Publili Sirus
(en francès) La patience est amère, mais ses fruits sont doux.
 — Atribuïda a Jean-Jacques Rousseau
També existeix una dita popular similar: "La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruit dolç". Algunes fonts, però, indiquen que és una dita d'origen persa.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • Amb paciència, s'arriba a jutge d'Audiència.[4]
  • Amb paciència es fan les coses.[5]
  • Amb paciència es guanya el cel.[4]
  • Amb paciència i diner, tot s'alcança.[6]
  • Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga.[4]
  • De tota dolència és remei la paciència.[6]
  • La paciència és la mare de la ciència.[7]
  • La paciència és una pasta, que qui més en té més en gasta.[8]
  • La paciència, pare de bessons.[9]
  • La mula i la paciència, arriben a cansar-se.[10]
  • Molta paciència, i encara no basta.[4]
  • Paciència amb pa, és bona de passar.[4]
  • Paciència i non grunyatis, deia el gat a la rata.[4]
  • Qui diu me'n vaig i no es mou, té més paciència que un bou.[4]
  • Si el remei no arriba a la dolència, el millor és la paciència.[5]
  • Si tens una dolència, obre la bossa i pren paciència.[6]
  • Tot vol temps i paciència.[6]

Frases fetes

[modifica | modifica el codi]
«Tenir la paciència de Job.» (Ésser extremadament pacient).
Love's Shadow - Anthony Frederick Augustus Sandys
«Temptar a algú de paciència.» (Posar a prova la seva paciència.)
  • Acabar la paciència d'algú.[4]
(var.) Agotar la paciència d'algú.[4]
(var.) Apurar la paciència d'algú.[4]
Frase feta Fer que perdi la paciència.
  • Armar-se de paciència[4]
(var.) Carregar-se de paciència.[4]
Frase feta Procurar tenir molta paciència.
  • Déu nos do paciència.[4]
Frase feta Exclamació de consolació quan ens sentim impotents per a evitar la tribulació, l'ofensa, l'adversitat.
(var.) Tenir la paciència de Job.[11]
(var.) Tenir més paciència que Job.[11]
(var.) Tenir una paciència de sant.[11]
(var.) Tenir més paciència que un sant.[11]
(var.) Tenir més paciència que un mestre d'escola.[11]
Frase feta Ésser extremadament pacient i resignat.
  • Ésser un sac de paciència.[11]
(var.) Carregat amb un sac de paciència.[11]
(var.) Tenir un sac de paciència.[11]
(var.) Prendre's (alguna cosa) amb filosofia.[11]
(var.) Prendre paciència.[11]
Frase feta Ésser molt pacient.
  • Estar en el banc de la paciència.[4]
Frase feta Estar en un lloc o en una situació on només es pot tenir paciència.
  • Perdre la paciència.[4]
Frase feta Deixar de tenir paciència, deixar-se dur per la ira o la desolació.
  • Temptar algú de paciència.[4]
Frase feta Posar a prova a algú la seva paciència.

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Què és allò que com més se'n gasta més se'n té?[12]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Ciceró, 1974.
  2. 2,0 2,1 Peris, 2001.
  3. Rousseau, Jean-Jacques. Oeuvres complètes de J.J. Rousseau. Paris: Verdière; A. Sautele et C. ; A. Dupont et Roret, 1826, p. 551 [Consulta: 31 agost 2014]. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Paciència». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. 5,0 5,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Farnés, 1913.
  7. Dites, cobles i rondalles. Tortosa: Servei Local de Català de Tortosa, 1994. ISBN 84-606-1864-1. 
  8. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  9. Akioud, Hassan; Castellanos, Eva. Els amazics : una història silenciada, una llengua viva. Valls: Cossetània, 2007, p. 121-124. ISBN 9788497912549 [Consulta: 1543502008]. 
  10. Amades, Joan. Vocabulari dels vells oficis de transports i llurs derivats. Barcelona: Casa de Caritat, 1934. [Enllaç no actiu]
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 Espinal, 2006, p. 1033-1034.
  12. Amades, 1982.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016 [Consulta: 1409488239]. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 
  • Farnés, Sebastià. Assaig de paremiología catalana comparada (en català antic). Barcelona: Ilustració catalana, 1913. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.