Vés al contingut

Raó

De Viquidites
Raó
El triomf de la Raó de Carlo Innocenzo Carlone
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La raó és la facultat de raonar, de discórrer per la intel·ligència. També fa referència al fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.

  • Entre dos homes iguals en força, el qui té raó és el més fort.[1]
 — Pitàgores
  • Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.[2]
(en llatí) Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
La guerra de Jugurta. — Gai Sal·lusti Crisp
(en llatí) Necessitas ante rationem est
Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII. — Quint Curci Ruf
  • Allò que la raó no pot guarir sovint ho ha guarit el temps.[4]
(en llatí) Quod ratio non quit saepe sanauit mora.
 — Luci Anneu Sèneca
  • La finalitat dels éssers racionals és obeir la raó.[5]
Meditacions. — Marc Aureli
  • Qui té la força sovint te la raó, en assumptes d'Estat.[6]
(en francès) Qui a la force a souvent la raison, en matière d'État.
Testament politique. — Cardenal de Richelieu
(en francès) L'amour toujours n'attend pas la raison.
Britannicus. Acte II, Escena II, 1669. — Jean Racine
  • La raó és, i només ha de ser esclava de les passions, i mai no pot pretendre cap altre funció que la de servir-les i obeir-les.[8]
(en anglès) Reason is, and ought only to be the slave of the passions, and can never pretend to any other office than to serve and obey them.
Tractat sobre la naturalesa humana. Llibre II. De les passions, Part III, Secció III «De l'influencia dels motius de la voluntat», 1738. — David Hume
  • La raó aprèn moltes coses que només el cor ensenya.[1]
(en castellà) La razón aprende muchas cosas que sólo el corazón enseña.
 — Concepción Arenal
  • L'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució.[9]
(en francès) L'autorité repose d'abord sur la raison. Si tu ordonnes à ton peuple d'aller se jeter à la mer, il fera la révolution.
El Petit Príncep, 1943. — Antoine de Saint-Exupéry

Dites populars

[modifica | modifica el codi]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Què és el més clar del món?[12]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  2. Sal·lusti Crisp, Gai. La Conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1962. 
  3. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  4. Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  5. Marc Aureli. Meditacions. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2008 (Els Clàssics de l'Índex ; 6). ISBN 9788496563742. 
  6. Vessilier-Ressi, Michèle «Richelieu» (en francès). L'Histoire en citations [Consulta: 18 desembre 2017].
  7. «Citations». Evene. Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  8. Hume, David. A Treatise of Human Nature. Oxford: Clarendon Press, 1896. 
  9. Saint-Exupéry, Antoine de. El Petit Príncep. Barcelona: Empúries, 2003. ISBN 8475969798. 
  10. Parés i Puntas, 1998.
  11. Parés i Puntas, 1999.
  12. Amades, 1982.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.