La guerra de Jugurta

De Viquidites
Infotaula d'obraLa guerra de Jugurta
Bellum Iugurthinum
Gravat de la captura de Jugurta
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
Dades generals
Autor Gai Sal·lusti Crisp
Modifica dades a Wikidata

La Guerra de Jugurta (en llatí: Bellum Iugurthinum) és una obra clàssica publicada per l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp. Narra el desenvolupament de la guerra lliurada per la República de Roma contra el Regne de Numídia, amb la derrota final del principal cabdill, Jugurta.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Sense raó el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats.
(en llatí) Falso queritur de natura sua genus humanum, quod inbecilla atque aevi brevis forte potius quam virtute regatur.
La guerra de Jugurta. § 1.
  • D'igual manera que els béns del cos i de la fortuna tenen un començament, tenen també una fi; tot allò que neix, mor, i tot allò que creix, es fa vell.
(en llatí) Postremo corporis et fortunae bonorum ut initium sic finis est, omniaque orta occidunt et aucta senescunt.
La guerra de Jugurta. § 2.
  • L'ànima incorrupta, eterna, senyora del gènere humà, ho regeix i ho governa tot, sense que ella estigui governada.
(en llatí) Animus incorruptus, aeternus, rector humani generis agit atque habet cuncta neque ipse habetur.
La guerra de Jugurta. § 2.
  • La concòrdia fa créixer les coses petites, i la discòrdia destrueix les més grans.
(en llatí) Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur.
La guerra de Jugurta. § 10. — Micipsa, rei de Numídia
  • Pocs són els qui prefereixen la lleialtat als diners.
(en llatí) Paucis carior fides quam pecunia fuit.
La guerra de Jugurta. § 16.
  • Ciutat venal, que no trigarà a desaparèixer, si troba un comprador!
(en llatí) Urbem uenalem et mature perituram, si emptorem inuenerit
La guerra de Jugurta. § 35. — Jugurta, referint-se a la ciutat de Roma quan fou expulsat d'ella
  • A un home de bé li escau més ésser vençut que vèncer la injustícia amb males arts.
(en llatí) Sed bono vinci satius est quam malo more iniuriam vincere.
La guerra de Jugurta. § 42.
  • En tan gran desgràcia, s'estimà més una vida sense honor a una memòria irreprotxable.
(en llatí) Quia illi in tanto malo turpis vita integra fama potior fuit.
La guerra de Jugurta. § 57.
  • Tota guerra s'emprèn fàcilment, però costa molt d'acabar, puix que no està a les mans d'una mateixa personael seu començament i el seu final; provocar-la és a l'abast de qualsevol, fins d'un covard, però deixar-la depèn dels vencedors.
(en llatí) Omne bellum sumi facile, ceterum aegerrime desinere; non in eiusdem potestate initium eius et finem esse; incipere cuivis etiam ignavo licere, deponi cum victores velint.
La guerra de Jugurta. § 83.
  • Sé prou bé, ciutadans, que la majoria dels homes quan us demanen el poder no se serveixen dels mateixos procediments que usen quan ja l'han aconseguit: de primer es mostren diligents, suplicants, modestos; després menen una vida de peresa i supèrbia.
(en llatí) Scio ego, Quirites, plerosque non isdem artibus imperium a vobis petere et, postquam adepti sunt, gerere: primo industrios supplices modicos esse, dein per ignaviam et superbiam aetatem agere. Naturam unam et communem omnium existimo, sed fortissimum quemque generosissimum.
La guerra de Jugurta. § 85. — Gai Mari, fragment del discurs després de ser escollit cónsol l'any 107
  • És menys vergonyós per a un rei d'ésser vençut per les armes que en generositat.
(en llatí) Regem armis quam munificentia vince minus flagitiosum est
La guerra de Jugurta. § 110. — Rei Boccus
  • Generalment les voluntats dels reis són tan vehements com capricioses, i, sovint, contradictòries.
(en llatí) Plerumque regiae voluntates ut vehementes sic mobiles, saepe ipsae sibi adversae.
La guerra de Jugurta. § 113.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]