Gai Mari
 Bust de Gai Mari | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Arpino (Itàlia), 157 aC |
| Mort |
Roma, 13 de gener de 86 aC (70/71 anys) |
| Ocupació | Sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, polític i cap militar |
 | |
Gai Mari [Gaius Marius] (Arpinum, 157 aC — Roma, 13 de gener de 86 aC) fou un general i polític romà.
Citacions
[modifica | modifica el codi]La Guerra de Jugurta
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions del discurs de Gai Mari després de ser escollit cònsol l'any 107 aC:
- Sé prou bé, ciutadans, que la majoria dels homes quan us demanen el poder no se serveixen dels mateixos procediments que usen quan ja l'han aconseguit: de primer es mostren diligents, suplicants, modestos; després menen una vida de peresa i supèrbia.[1]
- (en llatí) Scio ego, Quirites, plerosque non isdem artibus imperium a vobis petere et, postquam adepti sunt, gerere: primo industrios supplices modicos esse, dein per ignaviam et superbiam aetatem agere. Naturam unam et communem omnium existimo, sed fortissimum quemque generosissimum.
La Guerra de Jugurta. § LXXXV.
- La naturalesa humana és la mateixa i comuna a tots, i com més esforçats més nobles som.[1]
- (en llatí) Naturam unam et communem omnium existimo, sed fortissimum quemque generosissimum.
- La Guerra de Jugurta. § LXXXV.
- La glòria dels avantpassats és com una llum per als descendents; fa que llur accions, bones o dolentes, no quedin ocultes.[1]
- (en llatí) Maiorum gloria posteris quasi lumen est, neque bona neque mala eorum in occulto patitur.
- La Guerra de Jugurta. § LXXXV.
- Els homes com cal han de tenir més glòria que riqueses; llur ornament són les armes i no el mobiliari.[1]
- (en llatí) Omnibusque bonis oportere plus gloriae quam divitiarum esse; arma, non supellectilem decori esse.
- La Guerra de Jugurta. § LXXXV.
- No us puc mostrar com a garantia ni les imatges, ni els triomfs o els consolats dels meus avantapassats; però, si convé, us puc mostrar unes astes, un estendard, unes plaques i altres recompenses militars, i a més les ferides del meu cos, rebudes del front.[1]
- (en llatí) Non possum fidei causa imagines neque triumphos aut consulatus maiorum meorum ostentare, at, si res postulet, hastas, vexillum, phaleras, alia militaria dona, praeterea cicatrices adverso corpore.
- La Guerra de Jugurta. § LXXXV.
- Ningú no s'ha fet immortal per la seva covardia, ni mai cap pare no ha desitjat per als seus fills que fossin eterns, ans bé que portessin una vida de persones bones i honrades.[1]
- (en llatí) Etenim nemo ignavia immortalis factus est, neque quisquam parens liberis, uti aeterni forent, optavit, magis uti boni honestique vitam exigerent.
- La Guerra de Jugurta. § LXXXV.
Referències
[modifica | modifica el codi]Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Sal·lusti Crisp, Gai. La Guerra de Jugurta. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1964.