Vés al contingut

Meditacions

De Viquidites
Infotaula d'obraMeditacions
Τὰ εἰς ἑαυτὸν i Meditations
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Autor Marc Aureli
Modifica dades a Wikidata

Meditacions (Τὰ εἰς ἑαυτόν, "A si mateix") és un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en els que descriu les seves reflexions personals. Els seus escrits tenen la forma de diverses sentències amb reflexions filosòfiques que van des d'una simple frase fins a paràgrafs llargs.

  • Menysprea la carn. No és altra cosa que sang bruta, un conjunt d'óssos, un complicat teixit de nervis, de venes i artèries.
  • L'home que s'irrita s'aparta de la raó amb certa pena i certa angoixa interior.
  • La mort i la vida, la glòria i la infàmia, el dolor i el plaer, la riquesa i la pobresa, totes aquestes coses toquen en la mateixa mesura tant a les persones bones com a les dolentes.
  • No solament la mort és un fet natural, sinó també una acció que és útil a la natura.
  • L'ànima de l'home s'irrita quan és vençuda pel plaer o pel dolor.
  • La finalitat dels éssers racionals és obeir la raó.
  • No malbaratis la part que et queda de la vida en imaginacions sobre els altres, tret del cas que facis una proposta útil a la comunitat.
(en grec antic) Μὴ κατατρίψῃς τὸ ὑπολειπόμενον τοῦ βίου μέρος ἐν ταῖς περὶ ἑτέρων φαντασίαις.
Meditacions. § 4.
  • No s'ha de tenir en compte l'opinió de tothom, sinó només la dels qui viuen conforme a la natura.
  • No s'ha de tenir en compte l'elogi d'aquelles persones que no estan satisfetes amb elles mateixes.
  • No consideris mai útil per a tu allò que un dia pugui obligar-te a faltar a la paraula donada.
(en grec antic) Μὴ τιμήσῃς ποτὲ ὡς συμφέρον σεαυτοῦ, ὃ ἀναγκάσει σέ ποτε τὴν πίστιν παραβῆναι, τὴν αἰδῶ ἐγκαταλιπεῖν, μισῆσαί τινα, ὑποπτεῦσαι, καταράσασθαι, ὑποκρίνασθαι, ἐπιθυμῆσαί τινος τοίχων καὶ παραπετασμάτων δεομένου.
Meditacions. § 7.
  • La naturalesa no produeix res que no sigui apropiat a allò que ella governa.
  • La filosofia només vol allò que vol la teva naturalesa.
  • La teva ment serà tal com són els teus pensaments habituals, perquè l'ànima en queda impregnada.
  • Cada ésser ha estat creat amb la finalitat per a la qual ha estat constituït.
  • Desitjar coses impossibles és follia. Però és impossible que els necis deixin de fer nicieses.
  • La intel·ligència és capaç d'abatre i de transformar qualsevol obstacle que s'oposi a la seva activitat encaminada a l'objectiu programat.
  • Recorda que les coses que es troben dins els límits del teu cos i del teu esperit no et pertanyen ni depenen de tu.
  • Cal no deixar-se portar totalment per la imaginació i oferir ajut als altres en allò que puguis i que valgui la pena.
  • Totes les coses que existeixen es transformen molt ràpidament.
  • La raó que ens governa sap bé com està constituïda, què fa i sobre quina matèria actua.
  • La millor manera de defensar-se d'un enemic és no comportar-se com ell.
  • Quan et sentis com obligat a inquietar-te per les coses que et passen al voltant, retorna ràpidament a tu mateix i no t'apartis del ritme més del que sigui necessari.
  • Quan les coses et semblen més seductores, despulla-les de l'atractiu que les envolta.
  • La vanitat és una terrible engalipadora de la raó.
  • El respecte i l'estima del propi intel·lecte faran de tu una persona satisfeta d'ella mateixa.
  • Si trobes alguna cosa difícil d'acomplir, no creguis que és humanament impossible.
  • Tracta amb magnanimitat i amb liberalitat els animals privats de raó.
  • La mort és el descans de les impressions dels sentits, dels impulsos instintius que ens mouen com titelles, dels errors de la ment, de la servitud de la carn.
  • Qui ha vist les coses presents ho ha vist tot.
  • Adapta't a la [[sort]] que t'ha estat assignada i estima les persones amb les quals t'ha tocat viure. Però estima-les de veritat.
  • Tot allò que succeeix a cada individu és útil a tothom.
  • Cada vegada que desitgis alegrar-te pensa en els mèrits dels qui conviuen amb tu.
  • Ningú mai no podrà impedir-te de viure segons les lleis de la teva naturalesa.
  • Qualsevol cosa que et passi, tingues present que es tracta d'una cosa que has vist moltes vegades.
  • Allò que és extern a la meva ment no té absolutament cap relació amb la meva ment.
  • Cal comprendre que cadascú val tant com les coses per les quals s'interessa.
  • Qualsevol acció que dugui a terme tot sol o bé amb l'ajut d'algú altre, ha de tendir únicament a l'interès comú i a la bona harmonia amb la comunitat.
  • No t'avergonyeixis de necessitar ajuda.
  • Tot allò que és material es dissol en un moment en la substància universal.
  • El meu guia interior no és mai causa de pertorbació per a si mateix.
  • És propi de l'ésser humà el fet d'estimar fins i tot els qui l'ofenen.
  • La irritació en el rostre és quelcom que va massa contra natura.
  • El meu guia interior no és mai causa de pertorbació per a si mateix.
  • No consideris les coses absents com si ja existissin.
  • Aboleix la imaginació. Posa aturador al nerviosisme que et fa bellugar com un titella. Delimita el moment present.
  • Confronta el pensament amb les paraules.
  • Allò que és intolerable porta cap a la mort. Allò que dura és tolerable.
  • És cosa digna d'un sobirà el fet d'actuar rectament i de sentir-se calumniat.
(en grec antic) Βασιλικὸν εὖ μὲν πράττειν, κακῶς δὲ ἀκούειν
Meditacions. § 36.
Atribuït a Antístenes
  • El bé i la justícia són amb mi.
(en grec antic) Τὸ γὰρ εὖ μετ̓ ἐμοῦ καὶ τὸ δίκαιον.
Meditacions. § 42.
Eurípides, fragment 918 Nauck.
  • Estima només allò que et passa i que forma la trama de la teva vida.
(en grec antic) Μόνως φιλεῖν τὸ ἑαυτῷ συμβαῖνον καὶ συγκλωθόμενον: τί γὰρ ἁρμοδιώτερον.
Meditacions. § 57.
  • L'art de viure s'assembla més a la lluita que a la dansa, ja que sempre cal estar a punt i disposat a afrontar amb fermesa els cops imprevistos.
(en grec antic) Ἡ βιωτικὴ τῇ παλαιστικῇ ὁμοιοτέρα ἤπερ τῇ ὀρχηστικῇ κατὰ τὸ πρὸς τὰ ἐμπίπτοντα καὶ οὐ προεγνωσμενα ἕτοιμος καὶ ἀπτὼς ἑστάναι.
Meditacions. § 61.
  • Vigila de no comportar-te envers els enemics de la humanitat de la mateixa manera que ells es comporten envers la resta dels humans.
(en grec antic) Ὅρα μήποτέ τι τοιοῦτον πάθῃς πρὸς τοὺς ἀπανθρώπους, οἷον οἱ ἀπάνθρωποι πρὸς τοὺς ἀνθρώπους.
Meditacions. § 65.
  • La perfecció moral consisteix a viure cada dia com si fos el darrer, sense convulsions, sense ensopiment, sense falsedat.
(en grec antic) Τοῦτο ἔχει ἡ τελειότης τοῦ ἤθους, τὸ πᾶσαν ἡμέραν ὡς τελευταίαν διεξάγειν καὶ μήτε σφύζειν μήτε ναρκᾶν μήτε ὑποκρίνεσθαι.
Meditacions. § 69.
  • Ningú no es cansa de rebre beneficis. I fer el bé és actuar en harmonia amb la naturalesa. Per tant, no et cansis mai de rebre beneficis fent el bé.
(en grec antic) Οὐδεὶς κάμνει ὠφελούμενος, ὠφέλεια δὲ πρᾶξις κατὰ φύσιν:μὴ οὖν κάμνε ὠφελούμενος, ἐν ᾧ ὠφελεῖς.
Meditacions. § 74.

Llibre VIII

[modifica | modifica el codi]
  • La naturalesa universal té aquesta funció: posar allà allò que és aquí, transformar-ho, agafar-ho i portar-ho allà.
(en grec antic) Ἡ τῶν ὅλων φύσις τοῦτο ἔργον ἔχει, τὰ ὧδε ὄντα ἐκεῖ μετατιθέναι, μεταβάλλειν, αἴρειν ἔνθεν καὶ ἐκεῖ φέρειν.
Meditacions. § 6.
  • El penediment és com un retret fet a tu mateix per haver deixat de fer alguna cosa útil.
(en grec antic) Ἡ μετάνοιά ἐστιν ἐπίληψίς τις ἑαυτοῦ ὡς χρήσιμόν τι παρεικότος
Meditacions. § 10.
  • Constantment i, en la mesura que et sigui possible, en tot moment aplica el teu pensament la física, l'ètica i la lògica.
(en grec antic) Διηνεκῶς καὶ ἐπὶ πάσης, εἰ οἶόν τε, φαντασίας φυσιολογεῖν, παθολογεῖν, διαλεκτικεύεσθαι.
Meditacions. § 13.
  • L'alegria de l'ésser humà consisteix a fer les coses pròpies d'un ésser humà.
(en grec antic) Εὐφροσύνη ἀνθρώπου ποιεῖν τὰ ἴδια ἀνθρώπου.
Meditacions. § 26.
  • Rep els obsequis sense arrogància. Obsequia ben desinteressadament.
(en grec antic) Ἀτύφως μὲν λαβεῖν, εὐλύτως δὲ ἀφεῖναι.
Meditacions. § 33.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]