Vés al contingut

Llibre dels Proverbis

De Viquidites
Infotaula d'obraLlibre dels Proverbis
מִשְלֵי שְׁלֹמֹה, Sentencoj, Buch der Sprichwörter i ΠΑΡΟΙΜΙΑΙ
Llibre dels Proverbis en una Bíblia de 1497
Projectes germans
  Informació a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades generals
Modifica dades a Wikidata

El Llibre dels Proverbis és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu. Està format per extenses col·leccions de màximes o sentències de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre Salms i Eclesiàstes, i en la Bíblia jueva entre els llibres de Job i Rut. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.

Apologia de la saviesa (Pr. 1,1 - 9,18)

[modifica | modifica el codi]
  • El temor de Jahvè és principi de ciència; els ximples desdenyen la saviesa i la disciplina.[1]
Pr 1,7.
  • Ve la saviesa dins el teu cor, la ciència fa les delícies de la teva ànima.[1]
Pr 2,10.
  • Que la benvolença i la fidelitat no t'abandonin, lliga-te-les al voltant del coll, trobaràs favor i bona sort als ulls de Déu i dels homes.[1]
Pr 3,3.
  • No vulguis rivalitzar amb l'home violent ni segueixis cap del seus camins; el pervers és l'abominació de Jahvè, mentre que els honrats són els seus íntims.[1]
Pr 3,31.
  • Els savis tenen la glòria per herència, però els folls acumulen deshonors.[1]
Pr 3,35.
  • Amb tota cura vetlla pel teu cor, perquè d'ell surt vida.[1]
Pr 4,23.
  • Hi ha sis coses que odia Jahvè, i set que abomina amb tota l'ànima: ulls altius, llengua mentidera i mans que escampen sang innocent; un cor que rumia designis malèfics, peus que cuiten corrents al mal, un fals testimoni que declara mentides, i el que suscita litigis entre germans.[1]
Pr 6,16-19.
  • El precepte és un gresol, i la llei, una llum; la reprensió i la disciplina, un camí de la vida.[1]
Pr 6,23.
  • Qui comet adulteri amb la dona és curt; només el qui vol la pròpia perdició abusa d'ella.[1]
Pr 6,32.
  • La còlera de l'home és gelosia; no perdona, el dia de la venjança, no fa cas de cap indemnitat ni s'hi avé, per més presents que li facis.[1]
Pr 6,34-35.
  • Qui corregeix un descregut encorre el deshonor i qui reprèn l'impiu encorre el propi afront.[1]
Pr 9,7.
  • No reprenguis el descregut, perquè no t'odiï; reprèn el savi, i t'estimarà.[1]
Pr 9,8.
  • Dóna al savi, i es fa més savi encara; ensenya el just, i augmenta el seu saber.[1]
Pr 9,9.
  • Si ets savi, ho ets en profit teu; si ets descregut, te la carregues tu sol.[1]
Pr 9,12.

Gran recull salomònic (Pr. 10,1 - 22,16)

[modifica | modifica el codi]
  • Un fill savi és l'alegria del seu pare, i un de foll, la tristesa de la seva mare.
  • Mà indolent empobreix, mà diligent enriqueix.
  • Qui recull a l'estiu és un home avisat, qui dorm a la sega és un poca-pena.
  • Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.
  • La memòria del just és beneïda, però el nom dels impius desapareix.
  • El de cor sensat accepta els preceptes, qui parla inconsideradament sucumbeix.
  • Una font de vida és la boca del just, però la boca dels impius descobreix la violència.
  • L'odi encén les baralles, però l'amor encobreix totes les faltes.
  • Els savis posen en reserva el coneixement, però la boca del foll és una ruïna immediata.
  • El guardó del just és realment la vida; el fruit de l'impiu és realment la mort.
  • És camí de la vida, el qui guarda la disciplina, però el qui desatén la reprensió, desencamina.
  • Qui deixa veure l'odillavis falsos, qui propaga una calúmnia és un insensat.
  • El molt parlar no va sense falta; qui refrena els seus llavis és sensat.
  • Argent pur és la llengua del just, el cor dels impius és com xavalla.
  • Els llavis del just s'alimenten opíparament, però els ximples moren per falta de seny.[1]
Pr. 10,21.
  • Per a l'insensat, cometre infàmies és una diversió; per a l'home intel·ligent, ho és la saviesa.
  • Quan ha passat la tempesta, ja no hi ha impius, però el just queda establert per sempre.
  • El temor de Jahvè allarga la vida, però els anys dels impius són abreujats.
  • L'expectació dels justos acaba en l'alegria; l'esperança dels impius, en la perdició.
  • La boca del just enuncia saviesa, però la llengua maliciosa és tallada.
  • Els llavis del just traspuen benvolença, però la boca dels impius, malícia.[1]
Pr. 10,32.

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].