Llibre dels Proverbis
| משלי שלֹמה | |
|---|---|
 Llibre dels Proverbis en una bíblia de 1497 | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
| Autor | Salomó d'Israel |
| Llengua | hebreu bíblic,hebreu |
| Gènere | Llibres sapiencials |
| Drets d'autor | |
 Les citacions poden estar protegides per drets d'autor. | |
 | |
El Llibre dels Proverbis és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu. Està format per extenses col·leccions de màximes o sentències de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre Salms i Eclesiàstes, i en la Bíblia jueva entre els llibres de Job i Rut. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Apologia de la saviesa (Pr. 1,1 - 9,18)
[modifica | modifica el codi]- «El temor de Jahvè és principi de ciència; els ximples desdenyen la saviesa i la disciplina.»[1]
Pr 1,7
- «Que la benvolença i la fidelitat no t'abandonin, lliga-te-les al voltant del coll, trobaràs favor i bona sort als ulls de Déu i dels homes.»[1] Pr 3,3
- «No vulguis rivalitzar amb l'home violent ni segueixis cap del seus camins; el pervers és l'abominació de Jahvè, mentre que els honrats són els seus íntims.»[1] Pr 3,31
- «Hi ha sis coses que odia Jahvè, i set que abomina amb tota l'ànima: ulls altius, llengua mentidera i mans que escampen sang innocent; un cor que rumia designis malèfics, peus que cuiten corrents al mal, un fals testimoni que declara mentides, i el que suscita litigis entre germans.»[1] Pr 6,16-19
- «El precepte és un gresol, i la llei, una llum; la reprensió i la disciplina, un camí de la vida.»[1] Pr 6,23
- «Qui comet adulteri amb la dona és curt; només el qui vol la pròpia perdició abusa d'ella.»[1] Pr 6,32
- «La còlera de l'home és gelosia; no perdona, el dia de la venjança, no fa cas de cap indemnitat ni s'hi avé, per més presents que li facis.»[1] Pr 6,34-35
- «Qui corregeix un descregut encorre el deshonor i qui reprèn l'impiu encorre el propi afront.»[1] Pr 9,7
Gran recull salomònic (Pr. 10,1 - 22,16)
[modifica | modifica el codi]- «Mà indolent empobreix, mà diligent enriqueix.»
- «Qui recull a l'estiu és un home avisat, qui dorm a la sega és un poca-pena.»
- «Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.»
- «La memòria del just és beneïda, però el nom dels impius desapareix.»
- «El de cor sensat accepta els preceptes, qui parla inconsideradament sucumbeix.»
- «Una font de vida és la boca del just, però la boca dels impius descobreix la violència.»
- «L'odi encén les baralles, però l'amor encobreix totes les faltes.»
- «Els savis posen en reserva el coneixement, però la boca del foll és una ruïna immediata.»
- «El guardó del just és realment la vida; el fruit de l'impiu és realment la mort.»
- «És camí de la vida, el qui guarda la disciplina, però el qui desatén la reprensió, desencamina.»
- «El molt parlar no va sense falta; qui refrena els seus llavis és sensat.»
- «Argent pur és la llengua del just, el cor dels impius és com xavalla.»
- «Els llavis del just s'alimenten opíparament, però els ximples moren per falta de seny.»[1] Pr. 10,21
- «Per a l'insensat, cometre infàmies és una diversió; per a l'home intel·ligent, ho és la saviesa.»
- «Quan ha passat la tempesta, ja no hi ha impius, però el just queda establert per sempre.»
- «El temor de Jahvè allarga la vida, però els anys dels impius són abreujats.»
- «L'expectació dels justos acaba en l'alegria; l'esperança dels impius, en la perdició.»
- «La boca del just enuncia saviesa, però la llengua maliciosa és tallada.»