Gresol
 Gresol | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | material de laboratori, treball dels metalls, objecte arqueològic, recipient i vaixella |
 | |
Un gresol o cresol és un recipient per fondre metalls, tradicionalment fet de grafit amb addició d'argila per tal que pugui suportar altes temperatures. També fa referència a un vas petit on es deposita l'oli o petroli per les llanternes i fanals.
Citacions
[modifica | modifica el codi]
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria.[2]
- Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra ventana i al julivert perejil.[3]
- (var.) Les xurretes del Villar al cresol diuen candil, a la finestra ventana, i al juliverd perejil.[4]
- Per Sant Bartomeu, oli al gresol poseu.[2]
- Per Sant Cebrià i Santa Justina, penja el gresol a la cuina.[5]
- Per Sant Francesc, si Déu ho vol, el sastre encén el seu gresol, i quan Sant Josep vindrà, el tornarà a apagar.[6]
- Per Sant Gil, encén el gresol, apaga'l per la Pasqua i vés a prendre el sol.[7]
- Sant Agustí vol que es fili al peu del gresol.[2]
- Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent.[5]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Aplicar un remei molt ràpid i eficaçment.
- Bona nit cresol.[3](val.)
- (var.) Bona nit cresol que la llum s'apaga.[3](val.)
- Quan es perd o desapareix una cosa de forma inesperada.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Proverbis». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gresol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (gener-febrer 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Amades, 1982, p. 843.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ Amades, 1982, p. 1-11.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.