Julivert

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaJulivert
Petersilie Gigant d' Italia Jungpflanze Erdpresstopf.jpg
Fulles de julivert
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Distribució
Modifica dades a Wikidata

El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera, de fulles repetidament pinnaticompostes, de vegades crespes, flors verdoses en umbel·la i fruit ovoide, cultivada per les seves fulles, emprades com a condiment. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.[1]
  • Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix.[1]
  • Cavall, dona i julivert, qui més hi va més hi perd.[1]
  • El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert.[1]
  • Ja et conec, herbeta, que et dius julivert.[2]
  • Lo que es dóna, ja no es torna; i el que es perd, és julivert.[3]
Dita popular Allò que s'ha perdut no sol trobar-se.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Quan una cosa no volen que es diga, que s'ha de mantenir en secret.
  • Ésser com el julivert, que en tots els guisats es troba.[3]
(var.) Ésser el julivert de tots els guisats.
Frase feta Ésser una persona molt aficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.
  • Encara és verd, es juevert![3]
Frase feta Significa que una cosa està molt enrera, que caldrà que passi molt de temps per a esser viable (Mall.).
  • Vint sous de julivert.[3]
Frase feta Algú presenta comptes exorbitants en què demana gran quantitat de diners per coses insignificants (Mall.).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  2. Viladot-Puig, 2003.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «julivert». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Sanz, Ferran. «Des de “L’Exili”: Evocacions…». Riberaexpress.es. [Consulta: 27 de desembre de 2014].
  5. Sanz, Ferran. «Dietari». Laveupv.com. [Consulta: 27 de desembre de 2014].
  6. «Manel Joan Arinyó ens conta llegendes urbanes». Segon vídeo de la trobada amb Manel Joan Arinyó a l'Esplai-Llibres. L'Esplai Llibres, 30 de juliol de 2013. [Consulta: 27 de desembre de 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.