Julivert
 Fulles de julivert | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Petroselinum crispum |
| Regne | planta |
 | |
El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família de les apiàcies, també anomenada família de les umbel·líferes, de fulles repetidament pinnaticompostes, de vegades crespes, flors verdoses en umbel·la i fruit ovoide, cultivada per les seves fulles, emprades com a condiment. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.[1]
- Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix.[1]
- Cavall, dona i julivert, qui més hi va més hi perd.[1]
- El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert.[1]
- Ja et conec, herbeta, que et dius julivert.[2]
- Lo que es dóna, ja no es torna; i el que es perd, és julivert.[3]
Allò que s'ha perdut no sol trobar-se.
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Quan una cosa no volen que es diga, que s'ha de mantenir en secret.
- Ésser com el julivert, que en tots els guisats es troba.[3]
- (var.) Ésser el julivert de tots els guisats.
- Ésser una persona molt aficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.
- Encara és verd, es juevert![3]
- Significa que una cosa està molt enrera, que caldrà que passi molt de temps per a esser viable (Mall.).
- Vint sous de julivert.[3]
- Algú presenta comptes exorbitants en què demana gran quantitat de diners per coses insignificants (Mall.).
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «julivert». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Sanz, Ferran. «Des de “L’Exili”: Evocacions…». Riberaexpress.es. Arxivat de l'original el 1457134771. [Consulta: 27 desembre 2014].
- ↑ «Manel Joan Arinyó ens conta llegendes urbanes». Segon vídeo de la trobada amb Manel Joan Arinyó a l'Esplai-Llibres. L'Esplai Llibres, 30-07-2013. [Consulta: 27 desembre 2014].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.