Vés al contingut

Julivert

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaJulivert
Fulles de julivert
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Petroselinum crispum
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família de les apiàcies, també anomenada família de les umbel·líferes, de fulles repetidament pinnaticompostes, de vegades crespes, flors verdoses en umbel·la i fruit ovoide, cultivada per les seves fulles, emprades com a condiment. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • Api, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.[1]
  • Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix.[1]
  • Cavall, dona i julivert, qui més hi va més hi perd.[1]
  • El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert.[1]
  • Ja et conec, herbeta, que et dius julivert.[2]
  • Lo que es dóna, ja no es torna; i el que es perd, és julivert.[3]
Dita popular Allò que s'ha perdut no sol trobar-se.

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • El julivert que no isca.[4]>[5]
Frase feta Quan una cosa no volen que es diga, que s'ha de mantenir en secret.
  • Ésser com el julivert, que en tots els guisats es troba.[3]
(var.) Ésser el julivert de tots els guisats.
Frase feta Ésser una persona molt aficadissa i visible, que es troba en totes les funcions, festes, actes importants.
  • Encara és verd, es juevert![3]
Frase feta Significa que una cosa està molt enrera, que caldrà que passi molt de temps per a esser viable (Mall.).
  • Vint sous de julivert.[3]
Frase feta Algú presenta comptes exorbitants en què demana gran quantitat de diners per coses insignificants (Mall.).

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  2. Viladot-Puig, 2003.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «julivert». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Sanz, Ferran. «Des de “L’Exili”: Evocacions…». Riberaexpress.es. Arxivat de l'original el 1457134771. [Consulta: 27 desembre 2014].
  5. «Manel Joan Arinyó ens conta llegendes urbanes». Segon vídeo de la trobada amb Manel Joan Arinyó a l'Esplai-Llibres. L'Esplai Llibres, 30-07-2013. [Consulta: 27 desembre 2014].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.