Ceba

De Viquidites
Infotaula taxonòmicaCeba
Ceba
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Allium cepa
Regne planta
Modifica dades a Wikidata

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats. Originària de l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Cebes
«Ceba de Cap d'any, fa bon averany. »
Cebes
«Qui no té un all té una ceba.»
Cebes
«Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener.»

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Costar car
  • Ensenyar la ceba.[2]
Frase feta Mostrar un tros de camisa o d'altra peça de vestit interior per una obertura indiscreta dels pantalons.
  • Ésser de la ceba.[7]
Frase feta Ésser catalanista convençut.
  • Ésser un ceba.[2]
  • Fer menjar (o rosegar) ceba.[1]
Frase feta Enrabiar, donar càstig a algú.
  • Guanyar la ceba.[1]
Frase feta Ésser el darrer dels guanyadors en un concurs o juguesca.
  • Quina ceba li fa coure els ulls?[7]
Frase feta De què es plany?
  • Tenir all o ceba.[1]

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Blanca sóc de naixement,
    i coberta de verds llaços,
    i tothom llora per mi
    quan em tallen a pedaços.[8]
(var.) Blanca sóc de naixement,
sortida de verds llacets,
i fins faig plorar la gent
quan em fan a bocinets.[8]
(var.) Blanca sóc de naixement,
vaig vestida amb llacets verds,
quan em tallen a trossets,
faig plorar tota la gent.[9]
  • És verd i no és julivert,
    és blanc i no és pas paper;
    endevina què pot ser.[10]
  • Et faig plorar
    a força de d'escapçar.[11]
  • He estat criada en el camp
    coberta de tels verdosos.
    Aquell qui plora per mi
    és el qui m'ha fet a trossos.[13]
  • Ma vida al camp començà
    entre pedres i terrossos;
    aquell que em farà a trossos
    serà el que em plorarà.[8]
  • Porto un vel sobre d'un altre
    de seda de la més fina;
    qui em vol descobrir ho paga
    plorant a llàgrima viva.[13]
  • Redó, redó
    i té pèls en el furó.[11]
  • Si em toques et faig plorar,
    si em menges t'he de picar,
    però si em cuines com cal
    sóc menjar que no té igual.[14]
  • Si no em saps sembrar,
    tira'm en terra
    i deixa'm estar.[15]
  • Sóc blanca de naixement,
    coberta de verds llacets,
    i faig plorar a la gent,
    quan em tallen a trossets.[11]
  • Tapeta sobre tapeta,
    tapeta de paper blanc,
    i per molt que rumiïs
    no ho endevinaràs mai.[16]
(var.) Tapeta sobre tapeta,
tapeta de paper blanc;
perquè t'hi amoïnis
no ho endevinaràs mai.[8]
  • Trompa tenc i no sóc músic,
    tenc rels i no som cap arbre,
    tenc fulles i no som llibre,
    a vendre causa molt sovint
    de molts d'ais i plors i llàgrimes.[8]
  • Una cosa petita com el puny
    que té un grapat de pèls al cul.[8]
  • Una cosa que creix al revés,
    el cap per avall,
    les cames amunt.[8]
  • Una cosa que es diu cosa,
    l'enterren de viu en viu
    i en ser mort surt de sa fossa.[15]
  • Una dama duu molts vels,
    i el més vell és el de sobre;
    no és bona si és vestida,
    i qui la despulla plora[8]
  • Verd i no el julivert,
    és blanc i no és paper;
    endevina què pot ser![8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ceba». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Amades, 1982, p. 279-612.
  5. Fàbrega, 2021.
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  7. 7,0 7,1 «Ceba». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 de maig de 2012]
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Amades, 1982.
  9. Correig i Blanchar, 1986.
  10. 10,0 10,1 Llibre Endevinalles, 1925.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Martí i Adell, 1991.
  12. Salvà, 1983.
  13. 13,0 13,1 Castellví, 1956.
  14. Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739. 
  15. 15,0 15,1 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  16. Serra i Boldú, 1922.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure : la saviesa popular a taula. Valls: Cossetània, 2021. ISBN 9788413560441. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).