Vés al contingut

Cap d'any

De Viquidites
Cap d'any
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El cap d'any és el primer dia de l'any en el calendari gregorià i correspon a l'1 de gener.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • Amoretes de Cap d'any, per Sant Miquel afany.[1]
  • Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'any.[1]
  • El foc de Cap d'any, no fa cap dany.[1]
  • El qui no visita el camp per Cap d'any, té mal any.[1]
  • Lluna creixent per Cap d'any, lluna abundant.[1]
  • Per Cap d'any, cada u resa pel seu sant.[1]
  • Per Cap d'any i cap de mes, aneu-vos-se'n de casa que no us hi vull més.[1]
  • Per Cap d'any i cap de mes, deixaré la casa que no em convé més.[1]
  • Per Ninou, pagar el sou i tracte nou.[1]
  • Primer dia de gener, primer dia d'estiu és.[1]
  • Qui fa un cove fa un cistell i al cap de l'any cisteller vell.[2]
  • Qui fa un cove fa un paner i al cap d'any ja és cisteller.[2]
  • Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'any.[1]
  • Segons cacis el dia de Cap d'any, caçaràs la resta de l'any.[1]
  • Si et cases per Cap d'any, lluma de mel fins a Sant Miquel.[1]
  • Si files per Cap d'any, filaràs tot l'any.[1]
  • Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'any.[1]

Dites relacionades amb la collita i el menjar

[modifica | modifica el codi]

Recull de dites populars relacionades amb la collita i el menjar:

  • Cap d'any gelat, any de molt de blat.[1]
  • Cap d'any gelat, molt pa assegurat.[1]
  • Ceba de Cap d'any, fa bon averany.[1]
  • Després de Cap d'any, figues seques per company.[1]
  • Gelada de Cap d'any, pa per a tot l'any.[1]
  • Menjar raïms per Cap d'any, porta diners per tot l'any.[1]
  • Pa torrat, pa torrat, que Cap d'any és arribat.[1]
  • Per any nou, el vi i el porc novells ja s'han fet vells.[1]
  • Per Cap d'any, s'enceten les figues seques.[1]
  • Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de Cap d'any.[1]
  • Sempre ha estat Ninou després del Nadal i qui ha tingut sous ha menjat bon gall.[1]

Referències

[modifica | modifica el codi]

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.