Cistell

De Viquidites
Salta a: navegació, cerca
Cistell
20140707 Radkersburg - Simperl (Gombocz collection) - H3986.jpg
Cistell
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un cistell, cistella o cestella és un recipient portàtil fet de canyes, vimets, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nasa travessera a la meitat de la seva llargària.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A juliol, cistella en lo mallol; la duràs, però no l'ompliràs.[1]
(var.) Juliol, la cistella en lo mallol.[1]
(var.) Qui fa un cove fa un cistell i al cap de l'any cisteller vell.
  • Qui no en fa un cistell, mai omple un cove.[1]

Endevinalles[modifica | modifica el codi]

  • Una cistella
    plena de brillants
    que de nit s'escampen
    i de dia s'amaguen.[5]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Ésser un babau cistella.[1]
Frase feta Ésser un beneït.
  • Omplir la cistella plena.[1]
Frase feta Enfadar-se molt.
  • Perdre la cistella.[1]
Frase feta Perdre la paciència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cistell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  3. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 gener 2018].
  4. Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. p. 255-278. 
  5. Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739 [Consulta: 17 gener 2018].