Àsia
 Imatge satèl·lit de l'Àsia | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 35°0′0″N 108°0′0″E |
 | |
L'Àsia és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering (que la separa d'Amèrica i de l'oceà Pacífic), al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez, la mar Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas, els Urals i la mar Càspia.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «[...] per bé que travessaren tota l'Àsia, un país hostil, cap barbar no gosà tenir-los cara.»[1]
Historia, «Llibre III», 167-149 aC — Polibi
- «Tornar de llur past, amollen pels colls llargs uns cants melodiosos; el riu en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.»[2] Eneida, segle I aC — VirgiliExtret del poema èpic escrit per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
- «Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena!»[3](en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται. Vides paral·leles, «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX, entre l'any 100 i el 115 — Alexandre Magne, atribuït per Plutarc de QueroneaA l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
- «Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el temple, els escoltà durant molts dies.»[4] Annals, entre el 115 i 117. — Tàcit
- «[...], ell recobrà tota la Grècia e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...»[5] Tirant lo Blanc, publicat el 1490 — Joanot Martorell
- «Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.»[6] Libre dels feyts darmes de Catalunya, segle XVII — Joan Gaspar Roig i Jalpí
- «A l'hostal Punta Marina de Tossa vaig conèixer un japonès [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —m i f, persona que és dels països d'Àsia—.»[7] Històries poc corrents, «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»), 1978 — Pere Calders
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Pilibi, 1930, p. 79.
- ↑ Virgili, 2011, p. 62.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942.
- ↑ Tàcit, 1930, p. 122.
- ↑ AA.VV, 1929, p. 237.
- ↑ Boades, 1873, p. 31.
- ↑ Calders, 2004, p. 23.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- AA.VV. Els Nostres clàssics. Barcelona: Barcino, 1929.
- Boades, Bernat. Libre dels feyts darmes de Catalunya. Verdaguer, 1873.
- Calders, Pere. Històries poc corrents. 1. ed.. Barcelona: Eumo Editorial, 2004. ISBN 8497660889.
- Polibi. Història, vol. II: llibres II-LX- CXVIII-IV, I-XXXVII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259730.
- Tàcit. Annals (vol. II): llibres III-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259250.
- Virgili. Eneida. Barcelona: Institut Cambó, 2011. ISBN 8472250377.
| |||||
