Tàcit

Tàcit
Projectes germans
	Biografia a la Viquipèdia
	Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Gàl·lia Narbonesa (Antiga Roma); 55 dC
Mort	Imperi Romà; 120 (64/65 anys)
Ocupació	Historiador, polític, militar, poeta, biògraf, analista, jurista i escriptor
Drets d'autor
	Les citacions es troben en domini públic.

Corneli Tàcit [Publius (Gaius) Cornelius Tacitus] (?, c. 54 dC – ?, c. 120) fou un historiador llatí.

Citacions

«No sempre erra la fama; de vegades tria bé.»^[1]
(en llatí) Haud semper errat fama; aliquando et eligit
Agricola. § 9

«Els èxits, tothom se'ls atribueix; els contratemps són imputats a un de sol.»^[1]
(en llatí) Prospera omnes sibi vindicant, adversa uni imputantur
Agricola. § 27

«Res no és impossible al coratge.»^[1]
(en llatí) Virtuti suae invium
Agricola. § 30

«Tot el que és desconegut és tingut per magnífic.»^[1]
(en llatí) Omne ignotum pro magnifico est.
Agricola. § 30

«Un cop ho han desolat tot, en diuen pau.»^[1]
(en llatí) Ubi solitudinem faciunt, pacem appellant.
Agricola. § 30

«Val més una mort honrosa que una vida ignominiosa.»^[1]
(en llatí) Honesta mors turpi vita potior.
Agricola. § 33 — Gneu Juli Agrícola

«Els aduladors són la pitjor mena d'enemics.»^[1]
(en llatí) Pessimum inimicorum genus, laudantes.
Agricola. § 41

«L'exercici dóna l'ofici.»^[1]
(en llatí) Exercitatio artem paravit.
Germania. § 24

«A les dones escau de plorar; als homes, de recordar.»^[1]
(en llatí) Feminis lugere honestum est, viris meminisse.
Germania. § 27

Pàgina principal: Històries (Tàcit)

«La fe, franquesa i l'amistat són els béns més grans de l'ànima humana.»^[1]
(en llatí) Fidem, libertatem, amicitiam, praecipua humani animi bona.
Històries. Llibre I § 15

«Ésser engendrat i nèixer de prínceps és cosa de l'atzar.»^[1]
(en llatí) Generari et nasci a principibus fortuitum.
Històries. Llibre I § 16

«Ningú no ha exercit mai honestament un poder adquirit amb un crim.»^[1]
(en llatí) Nemo enim umquam imperium flagitio quaesitum bonis artibus exercuit
Històries. Llibre I § 30

«El seny i la prudència són les qualitats pròpies d'un general.»^[1]
(en llatí) Ratione et consilio, propriis ducis artibus.
Històries. Llibre III § 20

«Fins els savis, la darrera ambició que es lleven és la de la glòria.»^[1]
(en llatí) Etiam sapientibus cupido gloriae novissima exuitur.
Històries. Llibre IV § 6

«Els déus ajuden els més valents.»^[1]
(en llatí) Deos fortioribus adesse.
Històries. Llibre IV § 17

«L'adversitat engendra discòrdia.»^[1]
(en llatí) Res adversae discordiam peperere.
Històries. Llibre IV § 37

«Els odis entre els parents soles ésser els més aferrissats.»^[1]
(en llatí) Ferme acerrima proximorum odia sunt.
Històries. Llibre IV § 70

«L'experiència ensenya.»^[2]
(en llatí) Experientia docet.
Històries. Llibre V, § 6,9

Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786.
Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.