Tàcit

Tàcit

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Gàl·lia Narbonesa (Antiga Roma),  56 dC
Mort	Imperi Romà,  120 (63/64 anys)
Ocupació	Historiador, polític, militar, poeta, filòsof, biògraf, analista, jurista i escriptor
Els drets d'autor han expirat

Corneli Tàcit [Publius (Gaius) Cornelius Tacitus] (?, c. 54 dC – ?, c. 120) fou un historiador llatí.

Citacions

Agricola

• No sempre erra la fama; de vegades tria bé.

(en llatí) Haud semper errat fama; aliquando et eligit

Agricola. § 9.

• Els èxits, tothom se'ls atribueix; els contratemps són imputats a un de sol.

(en llatí) Prospera omnes sibi vindicant, adversa uni imputantur

Agricola. § 27.

• Res no és impossible al coratge.

(en llatí) Virtuti suae invium

Agricola. § 30.

• Tot el que és desconegut és tingut per magnífic.

(en llatí) Omne ignotum pro magnifico est.

Agricola. § 30.

• Un cop ho han desolat tot, en diuen pau.

(en llatí) Ubi solitudinem faciunt, pacem appellant.

Agricola. § 30.

• Val més una mort honrosa que una vida ignominiosa.

(en llatí) Honesta mors turpi vita potior.

Agricola. § 33. — Gneu Juli Agrícola

• Els aduladors són la pitjor mena d'enemics.

(en llatí) Pessimum inimicorum genus, laudantes.

Agricola. § 41.

Germania

• L'exercici dóna l'ofici.

(en llatí) Exercitatio artem paravit.

Germania. § 24.

• A les dones escau de plorar; als homes, de recordar.

(en llatí) Feminis lugere honestum est, viris meminisse.

Germania. § 27.

Històries

• La fe, franquesa i l'amistat són els béns més grans de l'ànima humana.

(en llatí) Fidem, libertatem, amicitiam, praecipua humani animi bona.

Històries. Llibre I § 15.

• Ésser engendrat i nèixer de prínceps és cosa de l'atzar.

(en llatí) Generari et nasci a principibus fortuitum.

Històries. Llibre I § 16.

• Ningú no ha exercit mai honestament un poder adquirit amb un crim.

(en llatí) Nemo enim umquam imperium flagitio quaesitum bonis artibus exercuit

Històries. Llibre I § 30.

• El seny i la prudència són les qualitats pròpies d'un general.

(en llatí) Ratione et consilio, propriis ducis artibus.

Històries. Llibre III § 20.

• Fins els savis, la darrera ambició que es lleven és la de la glòria.

(en llatí) Etiam sapientibus cupido gloriae novissima exuitur.

Històries. Llibre IV § 6.

• Els déus ajuden els més valents.

(en llatí) Deos fortioribus adesse.

Històries. Llibre IV § 17.

• L'adversitat engendra discòrdia.

(en llatí) Res adversae discordiam peperere.

Històries. Llibre IV § 37.

• Els odis entre els parents soles ésser els més aferrissats.

(en llatí) Ferme acerrima proximorum odia sunt.

Històries. Llibre IV § 70.

• L'experiència ensenya.

(en llatí) Experientia docet.

Històries. Llibre V, § 6,9.

Bibliografia

• Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.