Vés al contingut

Plutarc

De Viquidites
(S'ha redirigit des de: Plutarc de Queronea)
Infotaula de personaPlutarc
Gravat de Plutarc
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Queronea (Grècia)
dècada del 40 dC
Mort valor desconegut, 
120 (70/80 anys)
Ocupació Assagista, sacerdot, magistrat, biògraf, historiador, escriptor i filòsof
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Plutarc (en grec antic: Πλούταρχος) (Queronea, 45 dC – Delfos, 127) fou un historiador grec.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Hem de viure i no solament existir.[1]
  • La pintura no ha de ser una poesia silenciosa, i la poesia una pintura parlant.[1]

Moralia[modifica | modifica el codi]

  • Els vençuts no gosen obrir la boca.[2]
(en llatí) Victi non audent hiscere.
Moralia § 88b.
  • Els costums humans reflecteixen les característiques d'una regió[2]
(en llatí) Mores hominum regioni respondent.
Moralia § 172f.
  • Cal que manegi el rem qui hagi après a usar-lo.[2]
(en llatí) Oportet remum ducer qui didicit.
Moralia § 440a.
  • No t'avinguis a donar un consell sense que abans te l'hagin demanat.[2]
(en llatí) Ad consilium ne accesseris ante quam uoceris.
Moralia § 616c.
  • Una deliberació es fa millor amb la panxa plena.[2]
(en llatí) Ventre pleno melior consultatio.
Moralia § 700e.
  • Un arc rígid es trenca.[2]
(en llatí) Arcus tensus rumpitur.
Moralia § 792c.
  • Passa desapercebut mentre visquis.[2]
(en llatí) Late uiuens.
Moralia § 1128a.

Contra el fet de menjar carn[modifica | modifica el codi]

Pàgina principal: Contra el fet de menjar carn
  • Quina frenesia i quin agulló us condueix a tacar-vos amb morts sagnants, quan teniu tanta quantitat d'allò necessari?[3]
Llibre I.
  • La naturalesa rebutja la ingestió de carn degut a les nostres dents planes, la petitesa de la nostra boca, la delicadesa de la llengua i la feblesa de l'alè per a la digestió.[3]
Llibre I.
  • Per què menges contra natura allò que no té vida?[3]
Llibre I.

Vides paral·leles[modifica | modifica el codi]

Alexandre i Cèsar[modifica | modifica el codi]

  • No sempre en les accions més assenyalades es conté una manifestació de virtut o de vici, sinó que sovint una petita cosa, una frase o una plasentería, revelen millor un caràcter que no pas unes batalles on moren deu mil.[4]
(en grec) οὔτε γὰρ ἱστορίας γράφομεν, ἀλλὰ βίους, οὔτε ταῖς ἐπιφανεστάταις πράξεσι πάντως ἔνεστι δήλωσις ἀρετῆς ἢ κακίας, ἀλλὰ πρᾶγμα βραχὺ πολλάκις καὶ ῥῆμα καὶ παιδιά τις ἔμφασιν ἤθους ἐποίησε μᾶλλον ἢ μάχαι μυριόνεκροι καὶ παρατάξεις αἱ μέγισται καὶ πολιορκίαι πόλεων.
Alexandre. Epígraf I.
  • Fill meu, cerca't un reialme parió a tu; perquè a Macedònia no hi caps![4]
(en grec) ‘ὦ παῖ’, φάναι, ‘ζήτει σεαυτῷ βασιλείαν ἴσην Μακεδονία γάρ σε οὐ χωρεῖ.’
Alexandre. Epígraf VI. — Filip II de Macedònia
  • M'estimaria excel·lir per la coneixença de les coses més altes que per la puixança.[4]
(en grec) ἐγὼ δὲ βουλοίμην ἂν ταῖς περὶ τὰ ἄριστα ἐμπειρίαις ἢ ταῖς δυνάμεσι διαφέρειν.
Alexandre. Epígraf VII. — Alexandre Magne
  • Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena![4]
(en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.
Alexandre. Epígraf IX. — Alexandre Magne
Retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.
  • Diògenes s'incorpora una mica en veure venir tota aquella colla de gent i guaita Alexandre a la cara. Aquest el saluda i, adreçant-li la paraula, li pregunta si necessita res. «Si, diu el filòsof, que t'enretiris una mica del sol.»[4]
(en grec) ὡς δὲ ἐκεῖνος ἀσπασάμενος καὶ προσειπὼν αὐτόν ἠρώτησεν εἴ τινος τυγχάνει δεόμενος, ‘μικρὸν’ εἶπεν, ‘ἀπὸ τοῦ ἡλίου μετάστηθι’ πρὸς τοῦτο λέγεται τὸν.
Alexandre. Epígraf XIV.
(en grec) ἀλλὰ μὴν ἐγὼ εἰ μὴ Ἀλέξανδρος ἤμην, Διογένης ἂν ἤμην.
Alexandre. Epígraf XIV. — Alexandre Magne
  • Dormen més dolçament els qui han fatigat que no pas els fatigats.[4]
(en grec) οὐδὲ ὁρῶσι τοῖς Περσῶν βίοις τοὺς ἑαυτῶν παραβάλλοντες, ὅτι δουλικώτατον μέν ἐστι τὸ τρυφᾶν, βασιλικώτατον δὲ τὸ πονεῖν.
Alexandre. Epígraf XL.
  • Odio un home savi que per a ell mateix no és savi.[4]
(en grec) μισῶ σοφιστήν, ὅστις οὐδ᾽ αὑτῷ σοφός.
Alexandre. Epígraf LIII. — Alexandre Magne
  • En la discòrdia, fins el més vil obté honor.[4]
(en grec) ἐν δὲ διχοστασίῃ καὶ ὁ πάγκακος ἔλλαχε τιμῆς.
Alexandre. Epígraf LIII. — Cal·listenes
  • Res per als coratjosos no és inconquerible ni segur per als covards.[4]
(en grec) οὐδὲν ᾤετο τοῖς θαρροῦσιν ἀνάλωτον οὐδὲ ὀχυρὸν εἶναι τοῖς ἀτόλμοις.
Alexandre. Epígraf LVIII.
  • Mare, avui veuràs el teu fill o pontífex o bandejat.[4]
(en grec) ὦ μῆτερ, τήμερον ἢ ἀρχιερέα τὸν υἱὸν ἢ φυγάδα ὄψει.
Cèsar. Epígraf VII. — Juli Cèsar

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Arróniz Hidalgo, 1997.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Erasme de Rotterdam, 2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 Plutarc, 2010.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379. 
  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar : selecció dels Adagis, traducció, estudi introductori i índex analític. Girona: Edicions de la Ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Plutarc. Contra el fet de menjar carn. Palma: Lleonard Muntaner, 2010. ISBN 9788496242814.