Vés al contingut

Juli Cèsar

De Viquidites
Infotaula de personaJuli Cèsar
Bust de Juli Cèsar
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Roma, 
juliol 100 aC
Mort Teatre de Pompeu (Itàlia), 
15 de març de 44 aC (55 anys)
Ocupació Orador, memorialista, governant, historiador de l'antiga Roma, poeta, sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, polític, cap militar, escriptor i historiador
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Gai Juli Cèsar [Gaius Iulius Caesar] (Roma, 12 de juliol de 100 aC — Roma, 15 de març de 44 aC) fou un líder militar, escriptor, polític i considerat com el primer emperador romà.

Citacions

[modifica | modifica el codi]

Guerra de les Gàl·lies

[modifica | modifica el codi]
Vercingetorix throws down his arms at the feet of Julius Caesar
La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pel belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals.
Pàgina principal: Guerra de les Gàl·lies
  • La Gàl·lia, en la seva totalitat, és separada en tres parts, una de les quals és habitada pel belgues, una altra pels aquitans, i la tercera pels qui en llur llengua són anomenats celtes i en la nostra, gals.[1][2]
(en llatí) Gallia est omnis divisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur.
Guerra de les Gàl·lies. Llibre I, § 1.
Frase inicial del seu llibre La Guerra de les Gàl·lies
  • Els més valents de tots són els belgues, perquè viuen molt apartats dels costums i de la civilització de la província.[1][2]
(en llatí) Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod a cultu atque humanitate provinciae longissime absunt.
Guerra de les Gàl·lies. Llibre I, § 1.
Definició dels belgues com la tribu més forta de les Gàl·lies, ja que estaven menys civilitzades que les tribus del sud.
(en llatí) Omnes autem homines natura libertati studere et condicionem servitutis odisse.
Guerra de les Gàl·lies. Llibre III, § 10.

Guerra Civil

[modifica | modifica el codi]
  • La pràctica és la mestra de totes les coses.[4]
(en llatí) Est rerum omnium magister usus.
Guerra Civil. Llibre II, § 8.

La conjuració de Catilina

[modifica | modifica el codi]

Discurs donat en el senat romà el 5 de desembre de 63 aC sobre la condemna dels col·laboradors de Catilina en el seu intent de cop d'estat. Cèsar defensà un procés judicial legal, però finalment, el Senat decretà la pena de mort per als conspiradors:

  • És convenient, pares conscriptes, que tothom, quan es delibera sobre coses dubtoses, estigui lliure d'odis, d'amistats, d'ira o de compassió.[5]
(en llatí) Omnis homines, patres conscripti, qui de rebus dubiis consultant, ab odio, amicitia, ira atque misericordia nacuos esse decet.
La conjuració de Catilina, § 51.
  • Si actua el seny, aquest preval; però, si la passió s'hi interposa, domina ella i l'esperit no pot fer res.[5]
(en llatí) Ubi intenderis ingenium, ualet: si lubido possidet, ea dominatur, animus nihil ualet.
La conjuració de Catilina, § 51.
  • Com més alta és la posició, més petita és la llibertat.[5]
(en llatí) In maxuma fortuna minuma licentia est.
La conjuració de Catilina, § 51.
  • Allò que en els altres s'anomena iracúndia, en el qui està al poder s'anomena supèrbia i crueltat.[5]
(en llatí) Quae apud alios iracundia dicitur, ea in imperio superbia atque crudelitas apellatur.
La conjuració de Catilina, § 51.

Vides paral·leles. Cèsar

[modifica | modifica el codi]
  • Avant, bon home, tingues audàcia i no temis res, que portes en nau César i la fortuna de César.[6]
(en grec) ἴθι, γενναῖε, τόλμα καὶ δέδιθι μηδέν· Καίσαρα φέρεις καὶ τὴν Καίσαρος Τύχην συμπλέουσαν
Vides paral·leles. Cèsar.

Vides dels dotze Cèsars. Cèsar

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de Cèsar documentades per Suetoni en la sèrie de llibres Vides dels Dotze Cèsars:

Jules César par Nicolas Coustou, commandé en 1696 pour le parc de Versailles
Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.
  • El llinatge matern de la meva tia Júlia prové de reis, i el patern s'entronca amb els déus immortals; perquè és d'Ancus Marci que vénen els Marci Rex, nom que portà la seva mare, i és de Venus que vénen els Julis, dels quals és nissaga la nostra família.[7]
(en llatí) Amitae meae Iuliae maternum genus ab regibus ortum, paternum cum diis inmortalibus coniunctum est. nam ab Anco Marcio sunt Marcii Reges, quo nomine fuit mater; a Venere Iulii, cuius gentis familia est nostra. est ergo in genere et sanctitas regum, qui plurimum inter homines pollent, et caerimonia deorum, quorum ipsi in potestate sunt reges.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 6.
Justificació de l'origen diví de la família de Juli Cèsar
(en llatí) Iacta alea est.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 32.
Versions llatina i catalana de la cita que se li atribueix en creuar el Rubicó l'any 49 aC. No obstant, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec. La versió més popular de la cita és Alea iacta est
  • Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.[7]
(en llatí) Veni, vidi, vici.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 37.
Frase feta servir per Juli Cèsar l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de Zela
  • Però això és una agressió![8]
(en llatí) Ista quidem uis est!
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 82.
Frase expressada al Senat de Roma el 15 de març de 44 aC quan Til·li Címber li va agafar violentament la toga per ambdues espatlles donant el senyal d'inici de la conspiració contra Cèsar

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
La Morte di Cesare di Vincenzo Camuccini (1804-1805)
Tu també, fill meu?
(en llatí) Si vis pacem para bellum.
Atribuïda popularment a Juli Cèsar, entre d'altres.
  • Tu també, fill meu?[8]
(en grec antic) καὶ σὺ τέκνον
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 82.
Citació atribuïda a Cèsar en veure la participació de Marc Juni Brut en la conspiració del seu assassinat el 15 de març de 44 aC. També sol atribuir-se-li l'expressió Et tu, Brute? documentada per William Shakespeare. Tanmateix, tant Suetoni com Plutarc afirmen que Cèsar no digué res en morir

Citacions sobre Juli Cèsar

[modifica | modifica el codi]
Modern bronze statue of Julius Caesar, Rimini, Italy.
“Venceu i tingueu-lo; però sapigueu que aquest home, que amb tant d'interés desitgeu sense dany, algun dia serà la ruina del partit de la noblesa que vosaltres heu defensat amb mi, perquè en Cesar hi ha més d'un Mari.” (Luci Corneli Sul·la)
  • Venceu i tingueu-lo; però sapigueu que aquest home, que amb tant d'interés desitgeu sense dany, algun dia serà la ruina del partit de la noblesa que vosaltres heu defensat amb mi, perquè en Cesar hi ha més d'un Mari.[7]
(en llatí) Uincerent ac sibi haberent, dum modo scirent eum, quem incolumen tanto opere cuperent, quandoque optimatium partibus, quas secum simul defendissent, exitio futurum; nan Caesari multos Marios inesse.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 1. — Luci Corneli Sul·la
Comentari de Luci Corneli Sul·la després de perdonar-li la vida. La causa a què es refereix és la de la facció ultraconservadora del Senat.
  • No és Bíbul qui darrerament ha fet una certa cosa, sinó Cèsar; perquè no recordo que s'hagi fet res, essent Bíbul cònsol.[7]
(en llatí) Non Bibulo quiddam nuper sed Caesare factum est: nam Bibulo fieri consule nil memini.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 20.
Versos populars del consulat de Juli Cesar i Marc Calpurni Bíbul l'any 59 aC, on aquest últim tingué un paper polític escàs
  • Homes, tanqueu a casa les vostres dones; ha tornat el seductor cap pelat![10]
(en llatí) Urbani, seruate uxores: moechum caluom adducimus.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 51.
Frase que cridaven els soldats de Cèsar quan desfilaven pels carrers de Roma amb motiu d'un triomf
  • Marit de totes les mullers i la muller de tots els marits.[7]
(en llatí) Omnium mulierum uirum et omnium uirorum mulierem appellat
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 52. — Gai Escriboni Curió
Sobre la orientació sexual de Juli Cèsar
  • Cèsar fou l'únic home que va escometre sobri la destrucció de la república.[8]
(en llatí) [11] Caesarem ad euertendam rem publicam sobrium accessisse
Vides dels dotze cèsars. Cèsar, § 53. — Marc Porci Cató Uticense
Comentari del polític Marc Porci Cató sobre la moderació del vi de Juli Cèsar.
  • Aquell home que havia xopat la faç de la terra amb la sang dels seus conciutadans, al final xopà la cúria amb la seva pròpia sang.[12]
(en llatí) Qui terrarum orbem ciuili sanguine inpleuerat, tandem ipse sanguine suo curiam inpleuit.
Gestes dels romans (Epitoma de Tito Livio), § XIII. — Luci Anneu Florus
  • Cèsar no tenia gens de sentit de l'humor; però, a canvi, tenia esperit d'empresa.[13]
 — Bertolt Brecht
Comentari de Bertolt Brecht sobre l'afer dels pirates que van capturar Cèsar, i posteriorment, foren crucificats per ell mateix

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,0 1,1 Cèsar, 2009, p. 80.
  2. ↑ 2,0 2,1 «De Bello Gallico. Liber Primus» (en llatí). The Latin Library. [Consulta: 8 abril 2012].
  3. ↑ Cèsar, 2009, p. 163.
  4. ↑ Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Sal·lusti Crisp, 1963, p. 87-92.
  6. ↑ Plutarc, 1942.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Suetoni, 1966.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Suetoni, 1995.
  9. ↑ «RodaMots - 100 llatinismes: si vis pacem, para bellum» (en català). RodaMots. [Consulta: 17 febrer 2018].
  10. ↑ Montanelli, Indro. Història de Roma. Barcelona: Destino, 2008, p. 229-237. ISBN 9788497101011. 
  11. ↑ Unum ex omnibus
  12. ↑ Florus, Luci Anneu. Gestes dels romans. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1980-1981 (Fundació Bernat Metge ; 210, 214). ISBN 8472251705. 
  13. ↑ Matas Bellés, Bàrbara «Un personatge clàssic al llarg del temps: Juli Cèsar» (PDF). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 31, (1990), pàg. 307-314. ISSN: 0213-6228 [Consulta: 31 maig 2012].

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Juli_Cèsar&oldid=136616»