Vés al contingut

Suetoni

De Viquidites
Infotaula de personaSuetoni
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement valor desconegut, 
70 dC
Mort Imperi Romà
126 (55/56 anys)
Ocupació Escriptor, historiador, secretari, biògraf, poeta i antiquari
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Suetoni [Gaius Suetonius Tranquillus] (Roma?, aprox. 69 — Roma?, 140) va ser un erudit i escriptor llatí.

Citacions[modifica | modifica el codi]

Vides dels dotze Cèsars. Cèsar[modifica | modifica el codi]

  • El llinatge matern de la meva tia Júlia prové de reis, i el patern s'entronca amb els déus immortals; perquè és d'Ancus Marci que vénen els Marci Rex, nom que portà la seva mare, i és de Venus que vénen els Julis, dels quals és nissaga la nostra família.[1]
(en llatí) Amitae meae Iuliae maternum genus ab regibus ortum, paternum cum diis inmortalibus coniunctum est. nam ab Anco Marcio sunt Marcii Reges, quo nomine fuit mater; a Venere Iulii, cuius gentis familia est nostra. est ergo in genere et sanctitas regum, qui plurimum inter homines pollent, et caerimonia deorum, quorum ipsi in potestate sunt reges.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
Justificació de l'origen diví de la família de Juli Cèsar
(en llatí) Iacta alea est.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
Versions llatina i catalana de la cita que se li atribueix en travessar el Rubicó. No obstant, es creu que el que en realitat va dir fou un vers en grec. La versió més difosa de la cita és Alea iacta est
  • Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.[1]
(en llatí) Veni, vidi, vici.
Vides dels dotze cèsars. Cèsar. — Juli Cèsar
Frase feta servir per Juli Cèsar l'any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria recent a la batalla de Zela
  • Però això és una agressió![2]
(en llatí) Ista quidem uis est!
Vides dels dotze cèsars. Cèsar15 de març de 44 aC. — Juli Cèsar
Cita expressada quan Til·li Címber li va agafar violentament la toga per ambdues espatlles donant el senyal d'inici de la conspiració contra Cèsar

Vides dels dotze Cèsars. Tiberi[modifica | modifica el codi]

  • Pobre poble romà, que es trobarà entre unes mandíbules tan lentes![3]
(en llatí) Miserum populum R., qui sub tam lentis maxillis erit.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi § 21. — August
Crítica a la personalitat de Tiberi atribuïda a August, poc abans de la seva mort.
  • Puix que el cruel destí m'arrabassà els meus fills Gai i Luci, serà Tiberi Cèsar el meu hereu per una meitat i una sisena part.[3]
(en llatí) Quoniam atrox fortuna Gaium et Lucium filios mihi eripuit, Tiberius Caesar mihi ex parte dimidia et sextante heres esto.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 23. — August
Inici del testament polític d'August on Tiberi n'és el principal hereu.
  • En un Estat lliure, la paraula i el pensament cal que siguin lliures.[3]
(en llatí) In ciuitate libera linguam mentemque liberas esse debere.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 28. — Tiberi
  • No tinc prou lleure per enbrancar-me amb més qüestions; si obriu aquesta finestra, ja no deixareu que hom faci cap altra cosa, amb aquest pretext us seran reportades les enemistats de tothom.[3]
(en llatí) Otii habemus, ut implicare nos pluribus negotiis debeamus; si hanc fenestram aperueritis, nihil aliud agi sinetis: omnium inimicitiae hoc praetexto ad uos deferentur.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 28. — Tiberi
  • Si algú parla oposant-se'm, procuraré donar-li una explicació dels meus fets i de les meves paraules, si ell, però, s'hi entossudeix, jo, al meu torn, l'odiaré.[3]
(en llatí) Siquidem locutus aliter fuerit, dabo operam ut rationem factorum meorum dictorumque reddam; si perseuerauerit, in uicem eum odero.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 28. — Tiberi
  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[3]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 32. — Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies.
(en llatí) Oderint, dum probent.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 59. — Tiberi
Modificació de Tiberi d'un vers que repetia sempre Calígula.
  • Si alguna vegada dubtéssiu del meu caràcter i del meu bon zel envers vosaltres -cosa que abans no arribi més estimo que la mort m'arrenqui d'aquest canvi d'opinió vostra sobre mi-, cap mena d'honor no m'afegiria el títol de Pare, i a vosaltres en canvi us avergonyiria la temeritat d'haver-me conferit un tal sobrenom o la inconseqüència d'un judici advers de part vostra sobre mi.[3]
(en llatí) Si quando autem de moribus meis deuotoque uobis animo dubitaueritis -quod prius quam eueniat, opto ut me supremus dies huic mutatae uestrae de me opinioni eripiat-, nihil honoris adiciet mihi patria appellatio, uobis autem exprobrabit aut temeritatem delati mihi eius cognominis aut inconstantiam contrarii de me iudicii.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 67. — Tiberi
Discurs on va refusar la denominació "Pare de la pàtria" que li oferia el Senat de Roma.
  • Tiberi al Tíber![3]
(en llatí) Tiberium in Tiberim!
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi § 75.
Crit popular dels ciutadans de Roma celebrant la mort de l'emperador Tiberi.

Vides dels dotze Cèsars. Calígula[modifica | modifica el codi]

  • Fins aquí hem parlat d'un príncep; ara ens toca parlar d'un monstre.[4]
(en llatí) Hactenus quasi de principe, reliqua ut de monstro narranda sunt.
Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 22.
  • Hom observà i féu notar de seguida que tots els cèsars que havien estat occits pel ferro, a partir ja d'aquell que havia estat assassinat en temps de Cinna.[4]
(en llatí) Observatum autem notatumque est in primis Caesares omnes, quibus Gai praenomen fuerit, ferro perisse, iam inde ab eo, qui Cinnanis temporibus sit occisus.
Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 60.
  • Recorda't que tinc poder en tot i damunt tothom.[4]
(en llatí) "Memento," ait, "omnia mihi et in omnis licere".
Vides dels dotze cèsars. Calígula, § 29. — Calígula

Vides dels dotze Cèsars. Diví Claudi[modifica | modifica el codi]

  • Els afavorits per la son en tenen prou amb tres mesos per a tenir fills.[4]
(en grec antic) Τοῖς εὐτυχοῦσι καὶ τρίμηνα παιδία.
Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 1.
  • Claudi consentí que els soldats, armats i en formació, li prestessin jurament de fidelitat, i prometé a cada un d'ells quinze mil sestercis; amb això fou el primer cèsar que comprà la fidelitat dels soldats amb diners.[4]
(en llatí) Unum rectorem iam et nominatim exposcente, armatos pro contione iurare in nomen suum passus est promisitque singulis quina dena sestertia, primus Caesarum fidem militis etiam praemio pigneratus.
Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 10.
  • Salut, Cèsar, els que van a morir et saluden![5]
(en llatí) Ave, Caesar, morituri te salutant.
Vides dels dotze cèsars. Diví Claudi, § 21.
Salutació que els gladiadors adreçaven a l'emperador abans de participar en els combats. La frase original documentada a l'obra és «Have imperator, morituri te salutant!»

Vides dels dotze Cèsars. Neró[modifica | modifica el codi]

  • El talent troba nodriment a qualsevol indret.[6]
(en llatí) Artem quaeuis alit terra.
Vides dels dotze Cèsars. Neró. § 40.2.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Suetoni. El Diví Juli. Barcelona: La Magrana, 1995. ISBN 8474108322. 
  • Suetoni. Vides de Calígula, Claudi i Neró. Barcelona: Edicions 62, 2010. ISBN 9788429766073. 
  • Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967.