Neró
 Bust de Neró | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Àncium (Itàlia) 15 de desembre de 37 dC |
| Mort |
Roma 9 de juny de 68 dC (30 anys) |
| Ocupació | Poeta, polític, militar i músic |
| Drets d'autor | |
 Les citacions es troben en domini públic. | |
 | |
Neró Claudi Cèsar August Germànic [Nero Claudius Caesar Drusus Germanicus] conegut com Neró (Anzio, 15 de desembre de 37 — prop de Roma, 9 de juny de 68) fou el darrer emperador de Roma de la dinastia julio-clàudia (54-68 dC). Fill de Cneu Domici Ahenobarb i d'Agripina, el seu nom originari fou Lucius Domitius Ahenobarbus, fins que fou adoptat per l'emperador Claudi (que s'havia casat amb Agripina) i prengué el nom de Neró Claudi Cèsar.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Vides dels dotze Cèsars. Neró
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions de Neró documentades per Suetoni en la sèrie de llibres Vides dels Dotze Cèsars (De Vitis Caesarum):[1]
- «Tant de bo, no sabés escriure!»[1](en llatí) Quam vellem, nescire litteras.Resposta que donà quan se li va demanar signar la setència de mort d'un condemnat
- «Només els grecs saben escoltar, només ells són dignes del meu art.»[1](en llatí) Solos scire audire Graecos solosque se et studiis suis dignos ait.Cita que digué despres de ser elogiat per delegats grecs
- «Quin artista mor amb mi!»[1](en llatí) Qualis artifex pereo!Cita que digué abans de suicidar-se amb l'ajuda del seu llibert Epafrodit el 9 de juny de 68
- «Massa tard. Això sí que és fidelitat.»[1](en llatí) Sero. Haec est fides.Cita que digué a un centurió que havia vingut suposadament en ajuda seva, pocs instants abans de morir (9 de juny de 68). Sol apuntar-se que té un sentit irònic
Referències
[modifica | modifica el codi]
| ||||||||||||||||
