Olla

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Olla
Olla barro (FAbes) 087.jpg
Olla de terrissa preparada per a coure uns fesols
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids...

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • ... el llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fongui les estrelles.[1]
(en francès) ... la parole humaine est comme un chaudron fêlé où nous battons des mélodies à faire danser les ours, quand on voudrait attendrir les étoiles.
Book icoline.svg Madame Bovary, 2-XII, 1857. — Gustave Flaubert

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Amb bull i renou, s'olla cou.[2]
  • De la guapesa, no se'n tira cap tros a l'olla.[2]
  • Diu l'olla a la paella: fuig d'aquí i no m'emmascaris; i la paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes.[2]
(var.) Sa pella diu a s'olla: mascarella![2]
  • Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó.[2]
  • L'olla i la dona, reposada.[3]
  • L'olla manté el cos i la casa.[2]
  • La dona pregada i l'olla reposada.[3]
  • No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot.[3]
  • No es pot fer el cuinat amb una olla foradada.[3]
  • Olla de molts, no bull.[2]
  • Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.[3]
  • Olla petita, escudella pobra i magra.[4]
  • Olla que no has de menjar, deixa-la cremar.[2]
  • Olla vetlada, mai bull.[2]
  • Pel so, l'olla; per la paraula, l'home.[5]
  • Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda.[6]
  • Quan l'olla bull, alguna cosa té.[2]
  • Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.[4]
  • Si a l'olla no s'hi afegís, mai seria plena.[2]
  • Tot se'n va per s'olla.[2]
(var.) Tot s'aferra per s'olla.[2]

Dites relacionades amb el menjar[modifica | modifica el codi]

(var.) Per un nap més o menys, no deixa de coure's l'olla.[2]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

Frase feta Ésser ple de desorde.
  • Més vell que Adam, o que Matusalem, o que l'anar a peu, o que l'arròs a l'olla, o que l'arna, o que la tinya, o que el mal pa, o que els camins, o que el camí de la font, o que el pastar, o que la picor, o que l'escopir en terra, o que el pixar en terra, o que les gallines menjar sense dents, o que el cagar ajupit.[2]
(var.) Ser de l'any de la picor.[8]
Frase feta Es diu d'una persona o cosa molt vella.
Frase feta Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Perrin, Jérémy «Dire sans entraves !». Flaubert, (08-03-2010) [Consulta: 15 desembre 2016].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Olla». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Cinc mil, 1965.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Parés i Puntas, 1999.
  5. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 octubre 2019].
  6. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 11 gener 2017].
  7. 7,0 7,1 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932, p. 223-240. 
  8. «Etimologies paremiològiques». Dites.cat. [Consulta: 12 gener 2015].
  9. «Olla». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 juny 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.