Cassola

Cassola
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Definició al Viccionari
Detalls
Tipus	cassola

Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.

Citacions

«Deia la cassola al perol: aparta't, que mascares.»^[1]
(en castellà) Dixo la sarten á la caldera, quitate de alla ojinegra.
El Quixot. 2a part. Cap. 67

Dites populars

A Folgueroles peten cassoles, a Sant Julià són terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic són mentiders.^[2]

A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i a Miravet, plats i cassoles.^[3]

A la vora, pa i cassola, al racó, pa i torró.^[2]

Dit quan algú no vol enllitar-se on se li ha assignat.

La cassola plena, a molts treu de pena.^[4]

Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.^[5]

Pardal que vola, a la cassola.^[4]

Qui amb greixonera cou, amb poc menjar en té prou^[6]

Teuladí que vola, a la cassola.^[7]

A més de ser el gentilici de Teulada, el teuladí és un ocell.

Frases fetes i locucions

Anar-se'n de cassola.^[4]

Sortir de la qüestió o desviar una discussió de l'assumpte.

Bona nit viola, ja t'hi tinc a la cassola.^[4]

Quan algú s'ha deixat enganyar o agafar.

Donar cassola.^[4]

Vèncer algú en una qüestió o disputa (Sineu).

Eixir-se de cassola.^[4]

Injuriar, sortir de polleguera.

Ésser de la cassola.^[4]

Ésser de la reunió.

Referències

↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 5 octubre 2026].
1 2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 5 octubre 2026].
↑ Pujol i Vila, 1999.
1 2 3 4 5 6 7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cassola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «greixonera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
↑ Bertran Calvo, 2003.

Bibliografia

Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» (PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, núm. 94-95, (2003), pàg. 62-63 [Consulta: 1499368713].
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.

[cervantes-1] Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 5 octubre 2026].

[gargallo-2] 1 2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 5 octubre 2026].

[FOOTNOTEPujol_i_Vila1999-3] Pujol i Vila, 1999.

[DCVB-4] 1 2 3 4 5 6 7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cassola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTE''Cinc_mil_refranys_catalans_i_frases_fetes_populars''1965-5] Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

[6] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «greixonera». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTEBertran_Calvo2003-7] Bertran Calvo, 2003.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]