Rasquera
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 41°0′5″N 0°35′51″E |
| Lloc web | http://www.rasquera.cat/ |
 | |
Rasquera és un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Ginestar fan cabassos, a Rasquera fan carbó, a Miravet fan graneres per vendre a l'Aragó.[1]
- A Rasquera, carboners.[2]
- A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i a Miravet, plats i cassoles.[3]
- (var.) A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i les noies de Miravet no saben dormir tot soles.[3]
- A Rasquera, hi ha una ermita, a Horta, hi ha un convent, a Miravet, una església del Santíssim Sacrament[2]
- A Rasquera maten frares i donen la bola als gossos, i a Ginestar, per robar, en maten amos i mossos.[4]
- A Rasquera plou i neva i a Ginestar fa bon sol: xiques de Benifallet, qui ha mort que porteu dol?[4]
- A Rasquera tots són gartxos, a Ginestar no ho són tant, a Benissanet, gitosos; Miravet, la flor del camp.[2]
- Adéu, mon pare i ma mare, que me'n vaig cap a Rasquera i el diumenge tornaré més roja que una cirera.[4]
- Broma de Rasquera, aigua a l'esquena.[2]
- Encara que sóc de Vilalba a Rasquera em vull casar, me donaran el dot amb figues ja tindré amb què rosegar.[5]
- Les noies de Rasquera no duen pas arracades, les de Benissanet diuen que són rucs sense morralles.[4]
- Santa Paulina d'Ascó, Sant Blai de la Fatarella, Sant Gregori del Pinell i Sant Domingo de Rasquera.[5]
- (var.) Santa Maria del Prat, Sant Domingo de Rasquera, Santa Paulina d'Ascó i Sant Pau de la Figuera.[6]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Amades, 2001, p. 41.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Pàmies i Riudor, Víctor. «Rasquera» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ 3,0 3,1 Pujol i Vila, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Amades, 2001, p. 62.
- ↑ 5,0 5,1 Aragonés Salvat, Albert (ed.) «Les "Notes folklòriques" (1924-1928) recollides i anotades per Ramon Sedó Borrell». Beceroles, lletres de llengua i literatura, 5, (2012), pàg. 113-135.
- ↑
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]
