Ascó
Aparença
Vista general d'Ascó | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
Ascó és una vila i municipi català de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Ascó, forques.[1]
- Ascó té quatre coses, que mai podré oblidar: balcons florits, la barca, castell i campanar.[2]
- A Ascó n'hi havia un Alcalde, que ell mateix s'hi va posar; va ser president d'esquerres i també republicà, quan va veure la derrota falangista es va posar.[2]
- A Vinebre fan canyissos i a la Torre fan sabó, a Garcia fan cabestres per tots els burros d'Ascó.[2]
- Els d'Ascó, tenen bona capta.[1]
- Mare, mare, mare, tres pobles vec jo: La Torre, Vinebre i la vila d'Ascó.[3]
- Per a figues Riba-roja, per carxofes Ascó, però pa xiquetes boniques Miquenensa i Faió.[3]
- (var.) Per a figues, Riba-roja; per a finestres, Ascó; per a xiquetes boniques, Mequinensa i Escatró.[4]
- Qui ha mort el bon Jesús? Un de Flix, un d'Ascó i un de Móra d'Ebre i el calafat de Moreno.[3]
- Sant Miquelet de Vinebre, Santa Paulina d'Ascó, guardeu-nos de l'E, que diuen que és un traïdor.[5]
- (var.) Santa Paulina d'Ascó, Sant Blai de la Fatarella, Sant Gregori del Pinell i Sant Domingo de Rasquera.[6]
- (var.) Santa Maria del Prat, Sant Domingo de Rasquera, Santa Paulina d'Ascó i Sant Pau de la Figuera.[7]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntás, 1999, p. 475-524.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cid i Català, Josep «Corrandes de l'Ebre (3)». Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Núm. 7, (1989), pàg. 59–68. ISSN: 2385-4308.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cid i Català, Josep «Corrandes de l'Ebre (4)». Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Núm. 8, (1991), pàg. 73–96. ISSN: 2385-4308.
- ↑ Amades, 2001, p. 64.
- ↑ Cid i Català, Josep «Corrandes de l'Ebre (2)». Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, Núm. 6, (1988), pàg. 53–64. ISSN: 2385-4308.
- ↑ Aragonés Salvat, Albert (ed.) «Les "Notes folklòriques" (1924-1928) recollides i anotades per Ramon Sedó Borrell». Beceroles, lletres de llengua i literatura, Núm. 5, (2012), pàg. 113-135.
- ↑
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Enllaços externs
[modifica | modifica el codi]