El diumenge és el setè dia de la setmana.
Déu acabà la seva obra al dia sisè i, el dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l'obra que havia creat i havia fet.[1]
Gènesi (2, 2-3).
El diumenge, dia de botxí , perquè no penja.
Cada dimarts té el seu diumenge.[3]
El diumenge, com que no es treballa , es menja.[4]
En diumenge de Rams, qui no estrena no té mans .[4]
En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar.[4]
Feina feta en diumenge, el dimoni la se menja.[4]
Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta.[4]
Qui en diumenge treballa, en dilluns s'ho malgasta.[4]
Qui fa feina en diumenge, no fa cases amb arc.[4]
Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge.[4]
↑ «Gènesi ». A: La Bíblia . Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 juliol 2012].
↑ «Refranero Multilingüe ». Madrid: Centro Virtual Cervantes, cop. 1997. [Consulta: 4 juliol 2012].
↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «diumenge ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.