Dimarts
Aparença
Hèmera, divinitat grega que representa el dia, fet per William-Adolphe Bouguereau (1881) | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
El dimarts és el segon dia de la setmana.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Déu digué: "Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües de les altres". I fou així. Déu va fer, doncs, el firmament, que separa l'aigua de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Déu veié que estava bé. Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia segon.[1]
- Gènesi (1, 6-8).
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Cada dimarts porta el seu mal.[2]
- Cada dimarts té el seu diumenge.[3]
- Començar una feina en dimarts, mala cosa.[4]
- Dels dimarts Déu ens lliuri.[2]
- Dimarts, a comprar naps.[5]
- Dimarts, a passejar els gats.[5]
- Dimarts, els pescadors tiren els arts.[5]
- Dimarts, es burjons llargs.[5]
- Dimarts, faves a grapats.[5]
- Dimarts, mitja festa.[2]
- Dimarts, ni embarcats ni casats.[5]
- Dimarts, pels seus pecats, la vella no fila.[5]
- En dilluns i en dimarts, no t'hi casis ni t'embarcs.[5]
- Entre dilluns i dimarts, molt poquet avançaràs.[5]
- Nadal en dimarts, mal pels sembrats.[5]
- No hi ha cap dimarts sense pluja.[2]
- Per als desgraciats, tots los dies són dimats.[5]
- Qui en dimarts es casa, en dimarts es penja.[5]
- Quan un home és desgraciat, tots els dies són dimarts.[3]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 juliol 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dimarts». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
|