Dijous

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dijous
William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Day (1881).jpg
Hèmera, divinitat grega que representa el dia, fet per William-Adolphe Bouguereau (1881)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El dijous és el quart dia de la setmana.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà del dia, un de més petit, que fos sobirà de la nit, i les estrelles. Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.[1]
Book icoline.svg Gènesi (1, 16-19).

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Si Nadal cau en dijous, plega l'arada i ven els bous.[2]
  • Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[2]
  • Nadal en dijous, crema l'arada i ven els bous.[3]
  • Nadal en dijous, sembra plans i pujols, i amb prou feines faràs palla pels bous.[2]
  • Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s'escapa.[2]
  • Al mig, com el dijous.[4]
  • Dijous passat, setmana a terra.[4]
  • El dijous, el peix es pesca sol.[4]
  • El dijous festa pels bous.[4]
  • El dijous menja bous.[4]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Alabat sia el Corpus, que sempre cau en dijous![2]
  • Estar (o posar-se) enmig, com el dijous.[5]
  • Deixar estar les cortesies per al dijous de la cena.[2]
  • Portar el dijous gras.[2]
  • (Succeir, passar en) la setmana dels tres (o sets) dijous.[5]
  • Tenir cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 de juliol de 2012]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dijous». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades, 1938.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,0 5,1 «Dijous». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 de juliol de 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]