Dijous Sant
Aparença
L'últim sopar (Duomo de Verona) | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'anomenat Sant Sopar, és a dir, l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. El Dijous Sant és el dijous previ a la Pasqua Florida i com que es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars, pot oscil·lar entre el 19 de març i el 22 d'abril.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran.[1]
- Dijous Sant, a collir frígola al camp.[2]
- Pel Dijous Sant pengen el Judes cada any.[1]
- Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[3]
Cançons populars
[modifica | modifica el codi]- Es dijous sant, de la Cena, / Cristo va fer testament: / va deixar l'Església plena / d'un abre que s'anomena / el Santíssim Sagrament.[3]
- Es dijous sant, estimada, / ja et posaràs avinent, / que t'he de fer un present / d'una candela daurada.[3]
Frases fetes
[modifica | modifica el codi]- Estar com un Dijous Sant.[2]
- Estar quelcom magre.
- Tenir cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.[2]
- (var.) Tenir cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.[4]
- Ésser una persona hipòcrita.
- Visitar cases santes.[2]
- Anar a fer pregràries davant el monument del Dijous Sant.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dijous». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 18 març 2017].
|