Dijous Sant

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dijous Sant
Duomo (Verona) - Interior - Nave right part - Cappella Memo - L'ultima cena.jpg
L'últim sopar (Duomo de Verona)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'anomenat Sant Sopar, és a dir, l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. El Dijous Sant és el dijous previ a la Pasqua Florida i com que es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars, pot oscil·lar entre el 19 de març i el 22 d'abril.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

(var.) Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França.[2]

Cançons populars[modifica | modifica el codi]

  • Es dijous sant, de la Cena, / Cristo va fer testament: / va deixar l'Església plena / d'un abre que s'anomena / el Santíssim Sagrament.[3]
  • Es dijous sant, estimada, / ja et posaràs avinent, / que t'he de fer un present / d'una candela daurada.[3]

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

  • Estar com un Dijous Sant.[2]
Frase feta Estar quelcom magre.
(var.) Tenir cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.[4]
Frase feta Ésser una persona hipòcrita.
  • Visitar cases santes.[2]
Frase feta Anar a fer pregràries davant el monument del Dijous Sant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 juny 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dijous». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].