El divendres és el cinquè dia de la setmana.
Déu creà els grans monstres marins, els animals de tota mena que neden i es belluguen a les aigües, i totes les menes de bèsties alades. I Déu veié que estava bé. Déu els beneí, dient-los: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu l'aigua dels mars, i que les bèsties que volen es multipliquin a la terra ". Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia cinquè.[1]
Gènesi (1, 21-23).
Bon divendres, mal diumenge .[2]
De divendres a dissabte , tots els pobres van de capta.[2]
Divendres Sant, a collir frígola al camp.[2]
El divendres és de tembre.[3]
Nadal en divendres, sembra fins les cendres .[2]
Ni en divendres ni en dimarts , no et vulguis casar ni embarcar.[2]
No hi ha cap setmana sense el seu divendres.[2]
No hi ha divendres sense dol, ni dissabte sense sol.[2]
Qui riu en divendres, plora en diumenge.[2]
Divendres, dia d'ull prendre.[4]
Divendres, dia de moro.[4]
Divendres i dimarts, dies de mal mirar.[4]
Donar sal a les ovelles en divendres és la desgràcia del ramat .
El divendres és de tembre.[4]
Ésser més llarg que un divendres sense pa .[2]
Fer cara de divendres (o de divendres sant).[6]
Fer divendres.[6]
Néixer en divendres.[2]
Tenir molt mala sort, ésser desafortunat.
↑ «Gènesi ». A: La Bíblia . Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 juliol 2012].
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Alcover , Antoni M.; Moll , Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ Amades , Joan. Costums populars de Barcelona , 1931, p. 237-240.
↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .
↑ 6,0 6,1 «Divendres ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juliol 2012].