Convent

De Viquidites
Convent
Convent dels Àngels (Barcelona)
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El convent és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Sentir dir a socialistes com crear treball és com sentir la Paris Hilton parlar sobre fundar convents.[1]
(en castellà) Oír hablar a socialistas sobre cómo crear empleo es como oír a Paris Hilton hablar de fundar conventos.
Debate del Estado de la Región (Madrid), 15 de setembre de 2010. — Esperanza Aguirre

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent.[2]
  • A la vora de convents i rius, les orenetes no hi fan niu.[2]
  • A vora de castell, convent i riu, ocellet, no faces niu.[2]
  • Bon convent, si donen sopa.[3](Valls)Viquidites:Abreviacions
Dita popular Al·ludeix a la sopa dels convents, o sia, a les racions de cuinat que es repartien als indigents en els portals dels convents.
(var.) Per un frare no es perd un convent, ni per un soldat un regiment.[5]

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Això sembla la gotera del convent.[2]
Frase feta Expressió dita davant d’una situació que no s'acaba mai d'arreglar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aguirre: "Oír hablar a socialistas sobre cómo crear empleo es como oír a Paris Hilton hablar de fundar conventos"» (en castellà). Europa Press, (15-09-2010) [Consulta: 1510259670].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 març 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «convent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Sanchis Guarner, 1983, p. 193, Vol. 5. Sector central interior.
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Forcada i Salvadó, 2004, p. 69.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Forcada i Salvadó, Ignasi. Itineraris per Collserola (en català). 2a ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. ISBN 9788484156185. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.