Frare
Aparença
| Projectes germans | |
|---|---|
|
| |
|
| |
|
| |
Un frare és un religiós que pertany a l'ordre dels mendicants.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- Amor de monja i pet de frare, tot és aire.[1]
- De bades, ni els frares peguen cabotades.[1]
- El frare captuxí, cada any buida el bací.[2]
- En un mal pas, envia-hi un frare.[1]
- La millor ganivetada és la que a la dona i al frare és donada.[3]
- Lo que no farà un frare, no ho farà un diable.[1]
- Pel frare encaputxat sembra ton blat: la vella que això deia temps ha que ho feia.[2]
- (var.) Predica, frare; més en faré ara![1]
Referint-se a la diada de Santa Margarida (20 de juliol) i Sant Bernat (20 d'agost), quan comença i acaba les calors d'estiu.
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Expressió de maledicció
- Caminar o anar a pas de frare convidat.[1]
Anar de pressa.
- Déu n'hi do de frare![1]
Expressió per indicar que algú és un beneït, un infeliç (Empordà).
- Dur es frare[1]
Torna de caçar sense haver agafat cap presa (Mall.).
- Fer-li el frare el xicot a la xicota[1]
Trencar les relacions amoroses i embrutar de pintura la porta de casa de la xicota (El Pinós).
- Fes-te frare![1]
Desitjar a algú mal viatge (Empordà).
- No ésser cap frare llec.[1]
Ésser molt savi (Mall.).
- No heu vist mai es frare darrera sa porta![1]
Expressió per indica que la persona no ha vist les misèries i les coses tristes del passat (Mall.)
- No tenir por de frares ni gramaneres.[1]
No estar ben segur d'un mateix (Mall.).
- Obra de frare.[1]
Obra sòlida i de llarga durada (Olot).
- Quan seré frare et daré un sant.[1]
Expressió humorística de la intenció de correspondre a un favor rebut d'algú amb un obsequi.
- Sembla que se li hagi fet la boca un frare.[1]
Persona que sempre demana per costum, pidolaire.
Referències
[modifica | modifica el codi]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «frare». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956.
- 1 2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.