Barret

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Barret
Hats in Spain.jpg
Barrets
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El barret o capell és una peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, que consta de copa (part que cobreix el crani) i una vora o ala tot al voltant. En meteorologia, fa referència al núvol o conjunt de núvols que es posen al cim d'una muntanya.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

  • Al Sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.[1]
  • Cap sense barret, tothom hi té dret.[2]
  • Cap sense cervell, no ha de mester capell.[2]
  • Díga-li barret, díga-li sombrero.[3]
  • Dix lo tinyós: a tot jugam, menys a capell llevar.[2]
  • En temps de fred, val més una gorra que un barret.[2]
  • Gent de poblet, gent de barret.[2]
  • Lo mateix és barret blanc que blanc barret.[2]
  • On hi ha barrets, no hi campen caputxes.[2]
  • Petit home, gros barret.[2]
  • Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[1]
  • Si s'enveja fos tinya, tothom duria barret.[2]
  • Tants de caps, tants de barrets.[2]

Dites relacionades amb les muntanyes i la meteorologia[modifica | modifica el codi]

(var.) Quan el Montmell porta capell, aigua segura per damunt del Vendrell.[4]
(var.) Quan lo Puig de Montmell porta caperell, no et fiïs d'ell.[5]
(var.) Si el Montmell porta capell, no et fiïs d'ell.[5]
  • Quan el Montseny porta capell, no et fiïs d'ell.[6]
  • Quan el Montsià porta capell no et fies d'ell, o guarda't d'ell.[7]
(var.) Si Montsià porta capell pica espart i fes cordell.[7]
(var.) Quan Matamon porta capell, pica espart i fes cordell.[9]
(var.) Si la Murta s'emborrasca i el Matamon fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell.[10]
(var.) Si Matamon s'encabota i Corbera fa capell, llaurador que vas a l'horta, pica espart i fes cordell, també de la Ribera.[11]
(var.) Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.[13]
(var.) Si el Port porta capa i el Montsant capell, no et fios d'ell.[14]
(var.) Si Santa Bàrbara fa capell, tres dies d'aigua damunt d'ell.[14]
(var.) Quan Santa Bàrbara fa capella, aigua en ella.[14]
(var.) Si Santa Bàrbara porta capell, no et fios d'ell.[14]
Dita popular Murcià és una muntanya prop de la Ràpita. Si la muntanya està coberta de núvols, vol dir que farà vent.

Frases fetes i locucions[modifica | modifica el codi]

  • Tirar-se es capell.[2]
Frase feta Disputar, discutir violentament, fins a barallar-se.
  • Tirar el barret (o la gorra) al foc.[16]
Frase feta Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barret». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Cinc mil, 1999.
  4. 4,0 4,1 Manent, 1998.
  5. 5,0 5,1 Manent, 1995.
  6. Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme. Barcelona: Oikos-tau, 1996 (Estudis maresmencs). ISBN 8428108935. 
  7. 7,0 7,1 Badia, Jordi. «Dites i refranys» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). Raïls. Revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Núm. 2, (1993), p. 59-66. ISSN: 1133-4851 [Consulta: 25 desembre 2015].
  8. «Dites», 23 de juny de 2008. [Consulta: 9 desembre 2016].
  9. Pàmies i Riudor, Víctor. «Top ten dels refranys catalans: País Valencià». Raons que rimen, 27 d'octubre de 2010. [Consulta: 9 desembre 2016].
  10. Piera, Emili. «Simplemente, Benimodo». El Mercantil Valenciano, 13 de febrer de 2013. [Consulta: 9 desembre 2016].
  11. Chiva, Ismael. «El vocabulari de la natura: Capell». Camins en la natura, 30 de desembre de 2014. [Consulta: 9 desembre 2016].
  12. Amades i Gelats, 1938, p. 10-11.
  13. Amades, 1982.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 Manent, 1997.
  15. Prous i Vila, 1991.
  16. «Barret». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 desembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor (en català). Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Manent, Albert. Els noms populars de núvols i boires: Camp de Tarragona : el Priorat. Barcelona: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar", 1994 (Quaderns de divulgació cultural ; 21). ISBN 8460087840. 
  • Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès : Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1998 (Estudis comarcals). ISBN 8428109257. 
  • Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997 (Quaderns de divulgació cultural (Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar) ; 23). ISBN 8492168811. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2.