El quatre és el nombre natural que segueix el tres i precedeix el cinc . S'escriu 4 en xifres àrabs, IV en les romanes i 四 en les xineses.
A on ne mengen tres , ne mengen quatre.[1]
Aquest món són quatre dies: dos de danses i dos de follies.[2]
El que basta per tres , basta per quatre.[1]
Els quatre dons de l'ovella : el ventre , la pell , el cul i les mamelles.[2]
Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d’alzina, vi de sarment, oli d’oliva i pa de forment.[2]
Més veuen quatre ulls que dos .[3]
Ningú dóna els duros a quatre pessetes.[2]
Quatre caderneres , quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.
Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona , la flor , l'aigua i l'ocell .
Quatre coses no es cansen d'altres quatre: ull per veure, orella per oir, terra de pluja i dona d'home.
Tres són curtes i quatre són llargues.[3]
Peça musical que pot ser tocada per dues persones en un mateix instrument.
Anar de quatre.[3] (val.)
Caure de morros posant les mans a terra.
Anar de quatre grapes.[5]
Caminant posant a terra peus i mans.
Anar de quatres.[5] (mall.)
Anar molt de pressa.
Com dos i dos fan quatre.[3]
Ésser evident, molt clar.
Dir-ne a algú quatre de fresques.[3]
Dir veritats desagradables a algú.
Ésser poques persones.
Ésser molts.
Fer (alguna cosa) per quatre.[3]
Fer més feina del que correspon a una persona.
↑ 1,0 1,1 Sevilla Muñoz , J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar , M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe ». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 1 desembre 2023].
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gisbert , Adolf. «Refranyer temàtic » (PDF). Godella: Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià, 2011. Arxivat de l'original el 1341266181. [Consulta: 9 juny 2012].
↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «quatre ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Quatre ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juny 2012].
Nombres naturals