Montjuïc

De Viquidites
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografiaMontjuïc
Montjuïc des del port.jpg
Vista de Montjuïc des del Port de Barcelona
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Montjuïc és una muntanya (192 m) aïllada de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc, que domina el camí litoral de la ciutat.

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular Can Pistraus fa referència a una antiga taverna ubicada a la muntanya de Montjuic, focus de joc, vici i corrupció de tota mena.
(var.) Montserrat i Montjuïc no es feren en una nit.[3]
  • Montjuïc amb boirina, llevant o aigua fina.[4]
  • Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.[5]
  • Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja.[6]
  • Quan Montjuïc duu mantellina, la pluja afina.[5]
  • Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d'ell.[6]
  • Quan Montjuïc porta capot, que se'n posi qui pot.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936. 
  2. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Montjuïc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1935, p. p. 147-163. 
  4. Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881. 
  5. 5,0 5,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1956. 
  6. 6,0 6,1 6,2 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938, p. p. 10-11. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]