Montjuïc
Aparença
Vista de Montjuïc des del Port de Barcelona | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Ubicació | |
Montjuïc és una muntanya (192 m) aïllada de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc, que domina el camí litoral de la ciutat.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) Montserrat i Montjuïc no es feren en una nit.[3]
- Montjuïc amb boirina, llevant o aigua fina.[4]
- Quan Montjuïc duu barret, l'aigua arremet.[5]
- Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja.[6]
- Quan Montjuïc duu mantellina, la pluja afina.[5]
- Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d'ell.[6]
- Quan Montjuïc porta capot, que se'n posi qui pot.[6]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 Amades, 1936.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Montjuïc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1935, p. 147-163.
- ↑ Trepat, 1995.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, 1982.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Amades, 1938, p. 10-11.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums i tradicions d'hostals i tavernes. Barcelona: Tallers Gráfics P. Arnau, 1936 [Consulta: 1546502008].
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes. Barcelona: La Llumenera, 1935, p. 147-163 [Consulta: 1544402001].
- Trepat, Josep-Anton. Refranys de vora mar. Barcelona: Noray, 1995. ISBN 8474860881.