Crani

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Crani
Human skull side simplified (bones).svg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El crani és una estructura òssia que forma la part més elevada del cap i protegeix l'encèfal.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • Erudició, s. —Polsim que cau d'un llibre en un crani buit.[1]
(en anglès) Erudition, n. Dust shaken out of a book into an empty skull.
Book icoline.svg El Diccionari del Diable, 1911. — Ambrose Bierce
  • La boira creix com un pus dins un crani. / Dessota els peus, prestigis de tardor. / De sobte, tou en el matí, un fulgor: / brota en el cor de la boira un gerani.[2]
Book icoline.svg Goig del carrer. — Vicent Andrés i Estellés
  • Però no hi ha secrets entre els qui parlem / la mateixa paraula i els qui guardem silenci; / duus un signe al crani que m'orienta.[3]
Book icoline.svg «Al meu pare», a Emprentes. — Antoni Tàpies i Barba
  • Plou dins el crani i no tinc paraigua.[4]
Book icoline.svg El mur de Planck, 2013. — Josep Anton Soldevila
  • A dintre el cel hi han florit cranis / i sobre els cranis la humanitat hi planta les cabelleres.[5]
Book icoline.svg La ciutat cansada, 2017. — Maria Cabrera i Callís

Dites populars[modifica | modifica el codi]

Dita popular Closca = crani / xaveta = seny, enteniment.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Devil's Dictionary by Ambrose Bierce». gutenberg.org. Projecte Gutemberg. [Consulta: 18 setembre 2016].
  2. Portilla Gra, Antoni. «Poemes d'amor, de mort i de pàtria (Vicent Andrés Estellés)». Ajuntament de Godella. [Consulta: 18 setembre 2017].
  3. «Antoni Tàpies-Barba». Selecció de poesia catalana (1995-2000). LletrA. [Consulta: 18 setembre 2017].
  4. Tugues, Albert «Quan plou dins del crani». El Punt Avui, (22-11-2013) [Consulta: 18 setembre 2017].
  5. Massot, Josep «Allau de llibres de poesia». La Vanguardia, (13-03-2017) [Consulta: 18 setembre 2017].
  6. Gisbert, 2011, p. 302.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]