La dent és una peça anatòmica dura, incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
A carn dura, dent aguda.[1]
(var.) A carn dura, dent segura.[1]
A llop dorment, no li entra res en dent.[1]
Qui no vigila no prospera.
No dir-ho clarament, remugar.
El llop muda les dents, però no els pensaments.[3]
Els tres dolors són: mal d’ulls, mal de dents i puça a l’orella.[4]
Són els dolors més aguts i insuportables.
Les dents de la gossa no fan mal als cadells[1]
Poques dents, canyeta verda.[1]
Als vells que es casen amb dones joves.
Primer són mes dents que mos parents[1]
(var.) Primer són ses meves dents que mos parents.[1]
(var.) Primer són les dents, que els amics i els parents.
(var.) Més prop són ses dents que es parents.[1]
(var.) Tan prop tinc les dents, que no em recordo dels meus parents.[1]
(var.) Té tan prop les dents, que no es recorda dels parents.[1]
Els que obren amb egoisme , sense pensar en els altres.
Quan penses clavar la dent en segur, tropessaràs en dur.[1]
Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens.[1]
Què tens? La boca plena de dents.[6]
Qui posa dents aviat, prest tindrà un germanet nat.[1]
El nen que té fàcil la primera dentició, prest el desmamaran, i aleshores la mare tornarà a estar prenys.
El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.
Per Sant Vicenç, el fred a les dents, i no te'l treuràs de molt temps.[8]
Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent.[8]
Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents.[8]
Sant Antoni se'n va a l'oli ; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau ; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera .
Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents.
Sant Sebastià, totes les festes majors se'n va emportar, fora Sant Vicenç, que li va reganyar les dents.[1]
Si plou per Sant Vicenç , el fred s'espinya les dent.[8]
Ells i elles barrejats estan a dintre tancats. Aquell que hi arriba a entrar el porten d'ací d'allà fins que el deixen destrossat.[9]
És una família ben acomodada vestida de blanc. Quan algú arrepleguen, entre l'un i l'altre, el van triturant.[9]
Una capelleta plena de genteta i un capellà enmig que predica sempre.
(var.) Una capelleta tota plena de genteta i el capellà al mig.
(var.) Un convent de monges blanques, dintre hi ha un frare vermell que els hi repica les anques.
(var.) Un convent de monges blanques i la mare abadessa al mig.
boca , les dents, la llengua .
Ni sóc verdes ni són seques i són bones per menjar.
Una barrequeta plena de soquetes, que no són verdes ni seques ni bones per cremar.
Abans d'obrir sa boca, ja li han vist ses dents.[1]
Qui no sap dissimular quan hauria de dissimular, de manera que tot d'una li veuen les intencions.
Armat fins a les dents.[1]
Portar moltes armes .
Cruixir (o petar) de dents.[11]
Fer batre les dents les unes contra les altres pel fred, la por, etc.
En la persecució d'un guany, sortir-hi perdent.
Fer cara a algú.
Ésser valent de dents.[1]
Qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar (per a fer servir les dents).
Hauria esclafat un re amb ses dents.[1]
Algú molt irritat.
Perdre dents i queixals en una cosa.[1]
Passar-hi molt de temps, adquirir-ne experiència.
Prendre el cel amb les dents.[1]
Irritar-se molt, fer grans crits d'indignació.
Posar unes bones dents d'una cosa.[1]
Irritar-se'n molt, prendre'n molta malícia.
Quan ses gallines trauran dents.[1]
No mai.
Mostrar-se agressiu.
Riure de les dents enfora.
Aplicat als hipòcrites que amaguen els seus vicis sota l'aparença de virtut.
Set i les dents, i la barba a sota.[1]
Contestació de les noies a les persones que els demanen quants anys tenen.
Quan braveja d'haver treballat molt i fingeix estar molt cansat, sense estar-ne ni haver treballat.
Tenir la dent (o les dents) sobre algú.[1]
Tenir-li mala voluntat , procurar contínuament perjudicar-lo.
↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «Dent ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ «Llop ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
↑ Activitats humanes, comportament, salut i fortuna . Godella: Godella.es, p. 123. ISBN 84-370-1842-0 . [Enllaç no actiu ] [Enllaç no actiu ]
↑ Morant i Marco , Ricard; Peñarroya i Prats , Miquel. Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística . València: Universitat de València, 1995, p. 123 (Biblioteca lingüística catalana; 17). ISBN 84-370-1842-0 .
↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Amades , Joan . Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern . Barcelona: Salvat, 1950. [Enllaç no actiu ]
↑ 9,0 9,1 Millà i Reig , Lluís. Segon llibre d'endevinalles . Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739 .
↑ 11,0 11,1 11,2 «Dent ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
Amades , Joan . Folklore de Catalunya . Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8 .
Pàmies i Riudor , Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7 .