Vés al contingut

Dent

De Viquidites
Dent
Dentadura humana
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La dent és una peça anatòmica dura, incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
  • A carn dura, dent aguda.[1]
(var.) A carn dura, dent segura.[1]
  • A llop dorment, no li entra res en dent.[1]
Dita popular Qui no vigila no prospera.
  • Dir entre dents.[2]
Frase feta No dir-ho clarament, remugar.
  • El llop muda les dents, però no els pensaments.[3]
  • Els tres dolors són: mal d’ulls, mal de dents i puça a l’orella.[4]
Dita popular Són els dolors més aguts i insuportables.
  • Les dents de la gossa no fan mal als cadells[1]
  • Poques dents, canyeta verda.[1]
Dita popular Als vells que es casen amb dones joves.
  • Primer són mes dents que mos parents[1]
(var.) Primer són ses meves dents que mos parents.[1]
(var.) Primer són les dents, que els amics i els parents.[5]
(var.) Més prop són ses dents que es parents.[1]
(var.) Tan prop tinc les dents, que no em recordo dels meus parents.[1]
(var.) Té tan prop les dents, que no es recorda dels parents.[1]
Dita popular Els que obren amb egoisme, sense pensar en els altres.
  • Quan penses clavar la dent en segur, tropessaràs en dur.[1]
  • Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens.[1]
  • Què tens? La boca plena de dents.[6]
  • Qui posa dents aviat, prest tindrà un germanet nat.[1]
Dita popular El nen que té fàcil la primera dentició, prest el desmamaran, i aleshores la mare tornarà a estar prenys.

Dites relacionades amb el santoral català

[modifica | modifica el codi]
  • El fred de Sant Vicenç i la calor de Sant Llorenç no fan reganyar les dents.[7]
  • Per Sant Vicenç, el fred a les dents, i no te'l treuràs de molt temps.[8]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern cada dia perd una dent.[8]
  • Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents.[8]
  • Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[7]
  • Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents.[7]
  • Sant Sebastià, totes les festes majors se'n va emportar, fora Sant Vicenç, que li va reganyar les dents.[1]
  • Si plou per Sant Vicenç, el fred s'espinya les dent.[8]

Endevinalles

[modifica | modifica el codi]
  • Ells i elles barrejats
    estan a dintre tancats.
    Aquell que hi arriba a entrar
    el porten d'ací d'allà
    fins que el deixen destrossat.[9]
  • És una família
    ben acomodada
    vestida de blanc.
    Quan algú arrepleguen,
    entre l'un i l'altre,
    el van triturant.[9]
  • Una capelleta
    plena de genteta
    i un capellà enmig
    que predica sempre.[10]
(var.) Una capelleta
tota plena de genteta
i el capellà al mig.[10]
(var.) Un convent de monges blanques,
dintre hi ha un frare vermell
que els hi repica les anques.[10]
(var.) Un convent de monges blanques
i la mare abadessa al mig.[10]
boca, les dents, la llengua.
  • Ni sóc verdes
    ni són seques
    i són bones
    per menjar.[10]
  • Una barrequeta plena de soquetes,
    que no són verdes ni seques
    ni bones per cremar.[10]

Frases fetes i locucions

[modifica | modifica el codi]
  • Abans d'obrir sa boca, ja li han vist ses dents.[1]
Frase feta Qui no sap dissimular quan hauria de dissimular, de manera que tot d'una li veuen les intencions.
  • Armat fins a les dents.[1]
Frase feta Portar moltes armes.
  • Cruixir (o petar) de dents.[11]
Frase feta Fer batre les dents les unes contra les altres pel fred, la por, etc.
  • Deixar-hi les dents.[11]
Frase feta En la persecució d'un guany, sortir-hi perdent.
  • Esenyar les dents.[11]
Frase feta Fer cara a algú.
  • Ésser valent de dents.[1]
Frase feta Qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar (per a fer servir les dents).
  • Hauria esclafat un re amb ses dents.[1]
Frase feta Algú molt irritat.
  • Perdre dents i queixals en una cosa.[1]
Frase feta Passar-hi molt de temps, adquirir-ne experiència.
  • Prendre el cel amb les dents.[1]
Frase feta Irritar-se molt, fer grans crits d'indignació.
  • Posar unes bones dents d'una cosa.[1]
Frase feta Irritar-se'n molt, prendre'n molta malícia.
  • Quan ses gallines trauran dents.[1]
Frase feta No mai.
  • Reganyar les dents.[12]
Frase feta Mostrar-se agressiu.
  • Riure de les dents enfora.[12]
Frase feta Aplicat als hipòcrites que amaguen els seus vicis sota l'aparença de virtut.
  • Set i les dents, i la barba a sota.[1]
Frase feta Contestació de les noies a les persones que els demanen quants anys tenen.
Frase feta Quan braveja d'haver treballat molt i fingeix estar molt cansat, sense estar-ne ni haver treballat.
  • Tenir la dent (o les dents) sobre algú.[1]
Frase feta Tenir-li mala voluntat, procurar contínuament perjudicar-lo.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Dent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. Pàmies, 2012, p. 87.
  3. «Llop». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
  4. Activitats humanes, comportament, salut i fortuna. Godella: Godella.es, p. 123. ISBN 84-370-1842-0. [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  6. Morant i Marco, Ricard; Peñarroya i Prats, Miquel. Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística. València: Universitat de València, 1995, p. 123 (Biblioteca lingüística catalana; 17). ISBN 84-370-1842-0. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950. [Enllaç no actiu]
  9. 9,0 9,1 Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Amades, 1982.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Dent». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2015].
  12. 12,0 12,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 88.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.