Egoisme

De Viquidites
Salta a la navegació Salta a la cerca
Egoisme
L'Egoïsme personnifié.jpg
L'egoisme personificat
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

L'egoisme (del llatí ego, jo) és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • L'egoisme és identificar la capacitat que veu amb la capacitat de veure.[1]
Book icoline.svg segle II aC. — Patanjali
  • La raó compara i ensenya, però si no té la consciència que procedeix d'un cor pur es cau en [...] l'egoisme.[2]
Book icoline.svg «La Professió de fe del vicari savoià», a Emili, o De l'educació, 1762. — Jean-Jacques Rousseau
  • L'egoisme intel·lectual és potser l'heroisme del pensament.[3]
(en francès) L'égoïsme intellectuel est peut-être l'héroïsme de la pensée.
Book icoline.svg Correspondència. — Gustave Flaubert
(en francès) L'égoïsme est le poison de l'amitié.
Book icoline.svg «Illusions Perdues: Un Gran Homme de Province à Paris». Scènes de la vie de province. — Honoré de Balzac
  • L'egoisme és colossal, regeix el món.[5][4]
(en alemany) Der Egoismus ist kolossal: er überragt die Welt.
Book icoline.svg Die beiden Grundprobleme der Ethik, 1841. — Arthur Schopenhauer
  • L'egoisme no és cap principi, sinó és un fet.[6]
(en alemany) Egoismus ist kein Prinzip, sondern die eine Tatsache.
Book icoline.svg Nachgelassene Fragmente. Frühjahr, Estiu de 1883. — Friedrich Nietzsche
  • L'amor és la forma més violenta de l'egoisme.[7]
(en francès) L'amour est la forme la plus violente de l'égoïsme.
Book icoline.svg El diable al cos, 1923. — Raymond Radiguet
  • L'únic egoisme acceptable és el de procurar que tots estiguin bé per estar un millor.[8]
(en castellà) El único egoísmo aceptable es el de procurar que todos estén bien para estar uno mejor.
Book icoline.svg  — Jacinto Benavente

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bofill, 2002, p. 62.
  2. D.A., 2012, p. 133.
  3. «Gustave Flaubert a dit...». Evene. Arxivat de l'original en 1530063598. [Consulta: 8 maig 2014].
  4. 4,0 4,1 «Citations Égoïsme». Le Figaro Scope Evene. [Consulta: 16 juny 2018].[Enllaç no actiu]
  5. Schopenhauer, 1841, p. 200.
  6. Knischek, 2009.
  7. Radiguet, 2010.
  8. Bolinches, 2005.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]