Egoisme
 L'egoisme personificat | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'egoisme (del llatí ego, jo) és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- «L'egoisme és identificar la capacitat que veu amb la capacitat de veure.»[1]
segle II aC — Patanjali - «La raó compara i ensenya, però si no té la consciència que procedeix d'un cor pur es cau en [...] l'egoisme.»[2] «La Professió de fe del vicari savoià», a Emili, o De l'educació, 1762 — Jean-Jacques Rousseau
- «L'egoisme intel·lectual és potser l'heroisme del pensament.»[3](en francès) L'égoïsme intellectuel est peut-être l'héroïsme de la pensée. Correspondència — Gustave Flaubert
- «L'egoisme és el verí de l'amistat.»[4](en francès) L'égoïsme est le poison de l'amitié. «Illusions Perdues: Un Gran Homme de Province à Paris». Scènes de la vie de province — Honoré de Balzac
- «L'egoisme és colossal, regeix el món.»[5][4](en alemany) Der Egoismus ist kolossal: er überragt die Welt. Die beiden Grundprobleme der Ethik, 1841 — Arthur Schopenhauer
- «L'egoisme no és cap principi, sinó és un fet.»[6](en alemany) Egoismus ist kein Prinzip, sondern die eine Tatsache. Nachgelassene Fragmente. Frühjahr, Estiu de 1883 — Friedrich Nietzsche
- «L'amor és la forma més violenta de l'egoisme.»[7](en francès) L'amour est la forme la plus violente de l'égoïsme. El diable al cos, 1923 — Raymond Radiguet
- «L'únic egoisme acceptable és el de procurar que tots estiguin bé per estar un millor.»[8](en castellà) El único egoísmo aceptable es el de procurar que todos estén bien para estar uno mejor.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Bofill, 2002, p. 62.
- ↑ D.A., 2012, p. 133.
- ↑ «Gustave Flaubert a dit...». Evene. [Consulta: 8 maig 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Citations Égoïsme». Le Figaro Scope Evene. [Consulta: 16 juny 2018].
- ↑ Schopenhauer, 1841, p. 200.
- ↑ Knischek, 2009.
- ↑ Radiguet, 2010.
- ↑ Bolinches, 2005.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Bofill, Francesc. L'art de la ment (Proverbis, cites i aforismes contundents de tothom, d'arreu i de tots els temps). Barcelona: Mediterrània, 2002.
- Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340.
- D.A.. Rousseau. Llegir la Professió de fe del vicari saboià. València: Universitat de València, 2012. ISBN 9788437089706.
- Knischek, Stefan. Lebensweisheiten berühmter Philosophen: 4000 Zitate von Aristoteles bis Wittgenstein (en alemany). Hannover: Arcadia Publishing, 2009. ISBN 9783869100050.
- Radiguet, Raymond. El Diable al cos (en català). Barcelona: Viena, 2010. ISBN 978-84-8330-582-9.
- Schopenhauer, Arthur. Die beiden Grundprobleme der Ethik: behandelt in zwei akademischen Breisschriften (en alemany). Frankfurt am Main: Joh. Christ. Hermannsche Buchhandlung, 1841.