Vés al contingut

Arthur Schopenhauer

De Viquidites
Infotaula de personaArthur Schopenhauer
Retrat d'Arthur Schopenhauer
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Gdańsk
22 de febrer de 1788
Mort Frankfurt del Main
21 de setembre de 1860 (72 anys)
Ocupació Professor d'universitat, filòsof, escriptor, musicòleg i traductor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Arthur Schopenhauer (Danzig, actual Gdańsk, 22 de febrer de 1788 — Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860) fou un filòsof alemany.

  • Com més coses té una persona en si mateixa, menys necessita de fora i tant menys poden ser els altres per a ell.[1]
  • Desitjar la immortalitat és desitjar la perpetuació d'un gran error.[2]
  • Els homes superficials tracten d'omplir el seu temps; els assenyats l'utilitzen.[2]
  • Els homes vulgars han inventat la vida en societat perquè els resulta més fàcil suportar els altres que suportar-se a si mateixos.[2]
  • En la soledat, l'estult vestit de púrpura sospira sota la càrrega, que no pot llançar, de la seva mísera individualitat, mentre que l'home de dots elevades pobla i anima amb els seus pensaments l'entorn més àrid.[1]
  • Jo faig de la meva voluntat, per a estar sa de cos i d'ànima, la base de tota la meva filosofia.[3]
  • L'home ric d'esperit aspirarà sobretot a no tenir dolors, a no ser molestat, a la calma i al lleure.[1]
  • La modèstia en l'home de talent és cosa honesta; en els grans genis, hipocresia.[2]
  • La riquesa és com l'aigua del mar: com més en beus, més set tens.[4]
(en alemany) Der Reichtum gleicht dem Seewasser: je mehr man davon trinkt, desto durstiger wird man.
  • Les religions, com les lluernes, necessiten foscor per brillar.[2]
  • Ningú no és realment digne d'enveja.[2]
(en alemany) Neidisch sein ist dumm, weil niemand wirklich des Neides würdig ist.
  • No hi ha cap vent favorable per a qui no sap a quin punt es dirigeix.[2]
  • Qui ha perdut l'esperança, ha perdut també la por.[4]
  • Res no contribueix menys a l'alegria que la riquesa.[4]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 Torralba, Francesc. L'art de saber estar sol. Lleida: Pagès, 2009. ISBN 9788497798341 [Consulta: 1347182356]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  3. «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Num. 2, (30-10-1929), pàg. 1 [Consulta: 6 setembre 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.