Religió

De Viquidites
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Religió
ReligijneSymbole.svg
Diferents símbols religiosos
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

La religió és el conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.

Citacions[modifica | modifica el codi]

  • La religió ha generat fets criminals i impietosos.[1]
(en llatí) Religio peperit scelerosa atque impia facta.
Book icoline.svg De la natura de les coses, s. I aC. — Lucreci
  • La superstició és la religió de les ments febles.[2]
(en anglès) Superstition is the religion of feeble minds.
Book icoline.svg Reflections on the Revolution in France, 1790. — Edmund Burke
  • La religió és la poesia del cor.[3]
(en francès) La religion est la poésie du cœur.
Book icoline.svg Pensées, 1834. — Joseph Joubert
  • Les religions, com les lluernes, necessiten foscor per brillar.[4]
Book icoline.svg  — Arthur Schopenhauer
  • Confesso que no trobo cap utilitat a fulminar la tirania anglesa, mentre la tirania de Roma ocupi el palau de l'ànima.[5]
(en anglès) I confess that I do not see what good it does to fulminate against the English tyranny while the Roman tyranny occupies the palace of the soul.
Book icoline.svg Università Popolare, Trieste: «Ireland, Island of Saints and Sages», 27 d'abril de 1907. — James Joyce
  • La religió uneix a la gent: la irreligió més fortament.[6]
Book icoline.svg Pensaments den Goethe, 1910. — Johann Wolfgang von Goethe
  • La ciència és una equació diferencial. La religió és una condició límit.[7]
(en anglès) Science is a differential equation. Religion is a boundary condition.
Book icoline.svg Epigrama a Robin Gandy, 1954. — Alan Turing
  • La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats.[8]
Book icoline.svg  — Manuel de Pedrolo

Frases fetes[modifica | modifica el codi]

Breezeicons-actions-22-mail-attachment.svg Monjo o frare sotmès a una regla.
  • Entrar en religió.[9]
Breezeicons-actions-22-mail-attachment.svg Ingressar en una orde religiosa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  2. Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (English). New York: The MacMillan, 1908. 
  3. Joubert, Joseph. Pensées. Paris: Didier et Cie, 1864 [Consulta: 11 juny 2014]. 
  4. Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  5. Joyce, 2002, p. 125.
  6. Goethe, Johann Wolfgang von; Maragall, Joan (trad.). Pensaments den Goethe. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1910. 
  7. Gaither, Carl C.; Cavazos-Gaither, Alma E. Gaither’s Dictionary of Scientific Quotations. New York: Springer Science+Business Media, 2012. ISBN 978-1-4614-1113-0. 
  8. «Casal Popular L'Arreu». Casal L'Arreu, 2013. [Consulta: 12 març 2013].
  9. 9,0 9,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Religió». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joyce, James; Deane, notes per Kevin Barry. Traducció de l'italià per Conor. Occasional, critical, and political writing. Oxford [u.a.]: Oxford Univ. Press, 2000. ISBN 0-192-83353-7.